dilluns, de març 27, 2006

FOMENT DE L’ECONOMIA LOCAL

El govern municipal modifica les bases per a la concessió d’ajuts destinats a fomentar l’economia. unes línies d’ajuts encaminades a afavorir més directament, respecte a les anteriors a les petites empreses del municipi. I s’incorpora a més una nova línia d’ajut per als comerciants que vulguin instal·lar rètols al seu comerços.

Per unanimitat la sessió plenària del consistori va aprovar modificar les bases actuals, van dir per adaptar-les millor a les necessitats del municipi i eliminar-ne algunes per la seva manca de viabilitat, com per exemple la subvenció de 600 € per a la creació de llocs de treball estables.

Per altra part i a partir d’ara a les noves bases per a optar a les subvencions, el govern municipal ha decidit baixar la inversió mínima de 150.000 a 100.000 € per a la implantació o trasllat de noves empreses al municipi, ha pujat la subvenció de 12.000 a 15.000 € essent els beneficiaris les petites empreses de fins a 50 treballadors com a màxim i una facturació de 7 milions d’euros.

Francesc Barbero, el regidor d’economia i finances del consistori ens aporta més detalls d’aquesta modificació de les bases aprovades per al fomentar l’economia del municipi.

[escoltar tall de veu]

Per tant després d’aquesta modificació queden derogades les actuals bases de març del 2004 i les bases de nova aprovació
no entraran en vigor fins que no surtin publicades al butlletí oficial de la província.

IV FESTA DE LES CIGONYES A SEBES

La bona climatologia i l’alta participació van fer de la 4ª festa de les cigonyes de Sebes, ahir, la mes nombrosa de totes les edicions i novament un èxit d’organització. 170 nadons provinents de diverses poblacions de la comarca van recollir el diploma de benvinguda. Malauradament però, l’exemplar de cigonya negra que ha fet estada a l’espai natural en 4 ocasions no es va poder veure ahir.

Amb tot Jordi Sargatal, el president de la fundació territori i paisatge de Caixa Catalunya, que ha finançat el projecte de les cigonyes de Sebes, va confirmar que la reintroducció de la cigonya negra a la reserva de Flix continua sent un projecte que es manté, i una vegada més va manifestar el seu entusiasme per aquest espai i la col·laboració de la població.

[
escoltar tall de veu]

L’optimisme de Sargatal xoca però amb la prudència dels tècnics de la reserva que des d’ara analitzaran i elaboraran el projecte de recuperació de la cigonya negra per establir-ne la seva viabilitat. Escoltem Pere Josep Jiménez.

[
escoltar tall de veu]

La festa de les cigonyes de Sebes va comptar amb la presència de Ramon Luque, director general de medi natural, que va confirmar de nou l’establiment d’un conveni estable per a la gestió de Sebes i amb el qual s’augmenta a 50.000 euros l’aportació del govern català a l’espai de Sebes.

[
escoltar tall de veu]

En el transcurs de la 4ª festa de les cigonyes també es va proclamar els guanyadors del concurs d’aparadors organitzat en col·laboració amb la unió de comerciants de Flix i sent els 3 premiats i per aquest ordre fontaneria IPG, perruqueria Diferència i cansaladeria Garcia.

dijous, de març 23, 2006

ENCÀRREC DE LES OBRES DE LA RESIDÈNCIA DE FLIX

El govern català dóna llum verda a l’encàrrec d’execució de les obres de la residència per a la tercera edat i centre de dia de Flix. L’executiu aprova una partida pluriannual de 6.400.000 € per als pròxims 3 anys. Les obres començaran aquest 2006.

La comissió de govern d’economia va acordar ahir encomanar a l’entitat ICF la realització de diverses actuacions en relació a la construcció d’equipaments cívics i socials, per un import global de 27 milions d’euros, entre aquests la residència i centre de dia per la gent gran de Flix. De la partida pluriannual aprovada de 6 milions 400 mil euros pels pròxims tres anys, 1 milió 400 mil son per enguany el que significa que d’acord amb el calendari previst les obres de l’equipament podran començar enguany. Així ho confirmà a Mora la Nova la consellera de benestar i família, Anna Simó.

[escoltar tall de veu]

Es preveu que per aquesta setmana santa es disposi ja de la redacció del projecte executiu del complex per a la tercera edat de Flix que executa el prestigiós gabinet d’arquitectura B23m, i que ha d’incloure com sabeu la conservació de la façana de l’edifici dels nens de les escoles de baix, que s’ha de destinar a centre de dia i àrea de serveis. Una condició que l’ajuntament va posar alhora de cedir els terrenys al departament per a la construcció de la residència i que es va assumir des de primer moment. Precisament i durant la passada edició de Mostraflix es van instal·lar un plafons amb l’avantprojecte de la residència per tal que la ciutadania es fes una idea de com serà aquest important equipament. Un cop aprovat l’encàrrec de l’obra els treballs podrien començar segons les previsions cap a finals d’enguany.

INAUGURACIÓ DE LA RESIDÈNCIA DE MÓRA LA NOVA

Móra la Nova ha obert les portes de la residència i centre de dia de la població. Un equipament que ofereix 30 places de residència i 20 de centre de dia i que ha requerit una inversió del departament de 2.400.000 €.

La consellera de benestar i família va inaugurar ahir aquest centre. Un projecte que va arrencar fa 12 anys amb l’anterior govern de la Generalitat i que es materialitza en aquesta legislatura. L’equipament ofereix 30 places de residència i 20 de centre de dia i ha requerit una inversió per part del departament de quasi 2 milions 400 mil euros. L’edifici s’ha construït en uns terrenys cedits per l’ajuntament. Precisament l’alcalde moranovenc Joan Sabanza mostrava la seva satisfacció per la posada en servei i la qualitat de l’equipament.

[escoltar tall de veu]

La gestió de la residència i centre de dia de Móra la Nova anirà a càrrec de la fundació Vall Paradís que en l’actualitat gestiona un total de 14 centres amb una plantilla de 600 persones.

La consellera de benestar i família ha reconegut la necessitat d’equilibrar el territori de l’Ebre en matèria de serveis socials i equipaments especialitzats i en aquest sentit ha avalat la gestió del seu departament amb la construcció de les noves residències de gent gran de Móra i Flix a la Ribera d’Ebre, ampliant la residència de Gandesa i la recent posada en funcionament del centre d’acollida i adopció de les Terres de l’Ebre inaugurat recentment, entre altres actuacions. Escoltem a Anna Simó.

[escoltar tall de veu]

Amb el centre de Móra la Nova, la Ribera d’Ebre disposa a hores d’ara de 2 residències públiques, aquesta i la de Móra d’Ebre i la privada concertada d’Ascó, en total 130 places públiques a les que a partir del 2008 s’hi afegiran les 100 places de la residència de Flix.

dijous, de març 02, 2006

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES A MÓRA D’EBRE

Móra d’Ebre serà seu a partir del setembre de la nova escola oficial d’idiomes que el departament d’educació obre a les Terres de l’Ebre, desprès de la de Tortosa i la d’Amposta. El nou centre d’ensenyament d’idiomes donarà cobertura a les comarques de la Ribera , Terra Alta i Priorat i en un principi oferirà 120 places per a cursar estudis de cicle inicial de francès i anglès. La confirmació de la notícia la va fer ahir a Móra la consellera d’educació Marta Cid després de posar la primera pedra a la llar d’infants municipal de la vila i d’inaugurar els menjadors del CEIP Lluís Viñes.

El departament d’educació ha pogut ajustar enguany els criteris poblacionals que l’any passat, per poc va impossibilitat que aquest equipament educatiu es concedís ja l’any passat, en que la ratio mínima exigida pel departament es mantenia en els 25.000 habitants. Segons la titular d’educació de la Generalitat de moment s’ofereix l’aprenentatge bàsic en anglès i francès perquè son els idiomes mes demandats i l’extensió a cursos superior dependrà de la demanda. Escoltem la consellera Marta Cid.

[
escoltar tall de veu]

Provisionalment l’escola oficial d’idiomes compartirà seu amb l’institut d’ensenyament secundari de la vila mentre que el consistori morenc construeix la seu definitiva. Aquesta infraestructura, com ha avançat el regidor de cultura Juanjo Duran, estarà en una urbanització nova.

[
escoltar tall de veu]

Marta Cid va fer l’anunci de l’escola oficial d’idiomes després d'inaugurar el menjador del CEIP Lluís Viñas de Móra d'Ebre, que ja va entrar en funcionament l'any passat. Prèviament, havia presidit l'acte de col·locació de la primera pedra de la llar d'infants municipal.

Aquesta escola bressol, que s'anomenarà La Morera, tindrà una superfície de 330 metres quadrats i capacitat per a 41 nens d'entre 0 i 3 anys. Suposarà una inversió de 373.000 euros, 355.000 dels quals seran finançats per l'administració catalana. El Govern de la Generalitat, així mateix, efectuarà una aportació anual de 1.800 euros per alumne, per contribuir al seu manteniment.

El Mapa de Llars d'Infants de Catalunya preveu la creació, fins l'any 2008, de 165 places noves a la Ribera d'Ebre. El 43% d'aquestes places, 71, ja estan compromeses en forma d'acords de ple dels ajuntaments: 41 a Móra d'Ebre, 15 a La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) i 15 més a Rasquera (Ribera d'Ebre).

dimecres, de març 01, 2006

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L’AVANTPROJECTE DE DESCONTAMINACIÓ DEL PANTA.

Ercros-Flix cedirà uns terrenys de 10.000 metres quadrats per construir-hi la planta de tractament dels residus que s’han d’extreure del pantà de Flix. Aquesta nova infrastructura contemplada en el projecte tècnic per a la neteja de la contaminació acumulada al pantà, es construirà prop del riu entre les actuals plantes de Inquide i Kemira Ibérica. Per altra part s’està treballant també en el projecte detallat del que serà el nou abocador que ha d’acollir els 700 mil metres cúbics dels residus del pantà i que es construirà just al costat de l’actual abocador del racó de la pubilla.

Precisament l’habilitació d’aquest nou abocador que es construirà única i exclusivament per dipositar els residus extrets del pantà i que per tant tindrà una capacitat d’entre 700 i 800 mil metres quadrats, va ser una de les qüestions que més interès van aixecar per part del públic assistent ahir a la presentació del projecte de descontaminació del pantà de Flix. Gràcia Ballesteros, directora de l’estudi d’impacte ambiental, va confirmar que aquest abocador serà de nova construcció i amb una gestió pròpia i va assegurar que a l’igual que l’actual el nou dipòsit podrà acollir sense problemes els residus radioactius d’origen natural provinents de la fosforita.

[escoltar tall de veu]

Precisament el batlle de la vila, Pere Muñoz, va voler tranquil·litzar també als ciutadans assegurant que els experts contractats pel consistori asseguren que l’acumulació de materials radioactius tant al pantà com al racó de la pubilla no comporten cap perill.

[escoltar tall de veu]

L’extracció dels residus del pantà requerirà com ja vam avançar en el seu dia una complexa actuació que permetrà retirar de l’embassament 700.000 m3 de residus dels que aproximadament 500.000 corresponen a material contaminat pels vessaments químics al riu i la resta son sediments inerts de l’entorn de la zona d’acumulació. Es calcula que uns 100.000 m3 del total dels fangs contaminats, i que corresponen als de més alta toxicitat, es traslladaran a la planta de tractament que com s’ha confirmat es construirà en terrenys de fàbrica just al costat de les plantes d’Inquide i Kemira i que ocuparà un espai de 10 mil metres quadrats. En aquesta planta se sotmetrà els residus a un tractament tèrmic que facilitarà el seu assecatge i a la inertització mitjançant tècniques d’oxidació i aplicació de calç. Posteriorment i un cop tractats es traslladaran com la resta al nou abocador mitjançant una cinta transportadora coberta que recorrerà aproximadament els 7 quilòmetres que separarà la planta de tractament i el nou dipòsit.

Per l’extracció dels residus de l’embassament es construiran dos murs, un provisional de material metàl·lic que permetrà aïllar els residus del riu i poder-los treure amb més operativitat amb el dragatge que es farà amb el que s’anomena una draga ecològica. Un segon mur permanent d’uns 2-3 quilometres de longitud es construirà just per contenir els terrenys de fàbrica per evitar que puguin cedir desprès d’extreure la bossa tòxica.

Les obres començaran a principis del 2007 i finalitzaran al 2010.

divendres, de febrer 24, 2006

JARDINERIA I MOBILIARI URBÀ

Aprofitant aquesta època de l’any la regidoria de patrimoni natural ha decidit adquirir tot un seguit d’elements de mobiliari urbà i plantar arbres en diferents llocs del municipi. Un dels llocs escollits ha estat a les piscines municipals, on s’han plantat 16 moreres. i s’han instal·lat més d’una vintena de jardineres per guarnir les places i els carrers més cèntrics de la vila.

Aquests darrers dies la regidoria d’urbanisme del consistori de Flix , aprofitant aquesta època de l’any ha dut a terme tot un seguit de treballs per a plantar arbres en diferents llocs de la vila, un d’aquests llocs ha estat les piscines municipals, per tal de solucionar la mancança d’ombra actual, ja que els arbres plantats al seu dia no van donar el resultat esperat. En total s’han plantat 16 moreres, 8 de les quals son les que hi havia fora del recinte i s’han volgut aprofitar.

El regidor Jaume Masip confia que per l’estiu ja es pugui gaudir de més ombra.

[escoltar tall de veu]

Al marge d’aquesta plantada d’arbres també s’ha actuat en aquest sentit al parc infantil de la Plaça la Pau on s’han plantat 8 moreres més, també s’han replantat 2 plataners al mercat, 1 til·ler al carrer Sant Jordi 1 albízia a la circumval·lació i 4 moreres més al Passeig de l’Ebre.

D’altra banda i pel que fa a la instal·lació del nou mobiliari urbà s’ha optat per guarnir amb jardineres les places i els carrers més centrics de la vila, tot plegat ha dit el regidor Jaume Masip per guarnir una zona del poble molt transitada i que espera que poc a poc aquest nou disseny sigui apreciat i cuidat per tothom, partint de la base diu Masip que la cosa neta i endreçada tendeix a cuidar-se.

[escoltar tall de veu]

Afegir finalment que a la Plaça Major està previst instal·lar una font a la vora dels perxis i també s’està a l’espera de canviar la font de la Plaça dels Peixos que es va trencar a causa d’uns mals cops produïts per uns joves de la vila i de la que es te la intenció de que aportin el cost de la nova font.

dimarts, de febrer 21, 2006

PISCINA COBERTA A FLIX

Flix tindrà una piscina coberta. El consell català de l’esport subvencionarà la construcció d’aquesta instal·lació en un 57,8% sobre un cost estimat de quasi 1.700.000 €. Uns 270 milions de les antigues pessetes.

La secretaria general de l’esport ha confirmat la subvenció per aquests equipaments sol·licitat pel consistori flixanco en el marc del programa bàsic del Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, el PIEC, corresponent al període 2005-2008.

La confirmació de subvenció s’ha rebut en satisfacció per part del consistori que considera que la piscina coberta respon a una demanda social existent al municipi i que completarà la zona esportiva del poliesportiu on es pensa construir aquesta nova instal·lació. Escoltem el batlle de la vila Pere Muñoz.

[escoltar tall de veu]

El pressupost d’aquesta instal·lació s’aproxima, com dèiem, al milió 700 mil euros, uns 270 milions de les antigues pessetes de les que l’ajuntament de la vila haurà d’aportar uns 115 milions de pessetes, a banda del que pot suposar el manteniment d’aquest equipament esportiu. En qualsevol cas el batlle assegura que la rendibilitat social que se’n traurà justifica l’important esforç econòmic que caldrà fer.

[escoltar tall de veu]

Un cop confirmada la subvenció l’ajuntament començarà a estudiar ara les característiques que haurà de tenir aquesta piscina coberta com a pas previ a la elaboració del projecte executiu. L’equipament, segons les condicions de la secretaria general de l’esport hauria d’estar apunt com a data límit al desembre del 2008.

RETORN DE LA CIGONYA NEGRA A SEBES

La Reserva Natural de Sebes des de fa uns dies torna a tenir hostatjat el mateix exemplar de cigonya negra que ja hi va fer estada mesos enrera.

El retorn de l’exemplar d’aquesta singular espècie confirma la idoneïtat de la zona de Sebes per fer-hi estada durant el procés migratori i la possibilitat que en una altra ocasió pugui venir acompanyada d’una altre exemplar de la seva mateixa espècie. Així ho espera almenys el responsable de l’espai, Pere Josep Jiménez.

[escoltar tall de veu]

El responsable de la reserva també ha llançat un missatge de tranquilitat pel que fa al tema de la grip aviària que no sembla pugui tenir, diu, incidència a la zona.

[escoltar tall de veu]

El coordinador de la Reserva Natural de Sebes està treballant ara en la celebració de la 4ª festa de les cigonyes el pròxim 26 de març, que comptarà amb la presència del director general de patrimoni natural Ramon Luque, i que mantindrà la formula de les altres edicions, amb la incorporació però d’algunes novetats.

dilluns, de febrer 20, 2006

PROJECTE “CAMINO DEL EBRO”

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre avisa als ajuntaments del tota la conca de l’imminent inici de les obres del projecte Camino del Ebro al que el CCRE ha demanat encaixar-hi el projecte del Camí de Sirga. Els responsables comarcals han instat al departament de caminos naturales del ministeri de medi ambient a que l’inici de les obres es faci precisament per la comarca amb els treballs del Camí de Sirga.

El projecte del Camino del Ebro vol equiparar-se d’alguna manera al Camino de Santiago amb l’arranjament d’un camí transversal a nivell d’Espanya que recorri totes les poblacions de la conca de l’Ebre des de Reinosa fins a mar. En el marc d’aquest projecte estatal el consell comarcal pensa que es possible encaixar-hi una bona part del camí de sirga segons que explica el titular comarcal de turisme, Óscar Bosch.

[escoltar tall de veu]

El conseller de turisme també ens ha comentat quina es la previsió per al terme de Flix en el marc del projecte del Camino del Ebro que ha d’executar la CHE, i que tot i que inicialment no esta previst tot apunta a que finalment inclogui també la ruta pel meandre.

[escoltar tall de veu]

El projecte del Camí de Sirga es la principal aposta turística que te plantejada el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i que de moment ja te un finançament assegurat per part del govern espanyol de 2 milions d’euros segons confirma mesos enrera la ministra de medi ambient Cristina Narbona.