Informatius Ràdio Flix

FOMENT DE L’ECONOMIA LOCAL

2006-03-27T05:57:00.000-08:00

El govern municipal modifica les bases per a la concessió d’ajuts destinats a fomentar l’economia. unes línies d’ajuts encaminades a afavorir més directament, respecte a les anteriors a les petites empreses del municipi. I s’incorpora a més una nova línia d’ajut per als comerciants que vulguin instal·lar rètols al seu comerços.

Per unanimitat la sessió plenària del consistori va aprovar modificar les bases actuals, van dir per adaptar-les millor a les necessitats del municipi i eliminar-ne algunes per la seva manca de viabilitat, com per exemple la subvenció de 600 € per a la creació de llocs de treball estables.

Per altra part i a partir d’ara a les noves bases per a optar a les subvencions, el govern municipal ha decidit baixar la inversió mínima de 150.000 a 100.000 € per a la implantació o trasllat de noves empreses al municipi, ha pujat la subvenció de 12.000 a 15.000 € essent els beneficiaris les petites empreses de fins a 50 treballadors com a màxim i una facturació de 7 milions d’euros.

Francesc Barbero, el regidor d’economia i finances del consistori ens aporta més detalls d’aquesta modificació de les bases aprovades per al fomentar l’economia del municipi.

[escoltar tall de veu]

Per tant després d’aquesta modificació queden derogades les actuals bases de març del 2004 i les bases de nova aprovació
no entraran en vigor fins que no surtin publicades al butlletí oficial de la província.

IV FESTA DE LES CIGONYES A SEBES

2006-03-27T05:54:00.000-08:00

La bona climatologia i l’alta participació van fer de la 4ª festa de les cigonyes de Sebes, ahir, la mes nombrosa de totes les edicions i novament un èxit d’organització. 170 nadons provinents de diverses poblacions de la comarca van recollir el diploma de benvinguda. Malauradament però, l’exemplar de cigonya negra que ha fet estada a l’espai natural en 4 ocasions no es va poder veure ahir.

Amb tot Jordi Sargatal, el president de la fundació territori i paisatge de Caixa Catalunya, que ha finançat el projecte de les cigonyes de Sebes, va confirmar que la reintroducció de la cigonya negra a la reserva de Flix continua sent un projecte que es manté, i una vegada més va manifestar el seu entusiasme per aquest espai i la col·laboració de la població.

[escoltar tall de veu]

L’optimisme de Sargatal xoca però amb la prudència dels tècnics de la reserva que des d’ara analitzaran i elaboraran el projecte de recuperació de la cigonya negra per establir-ne la seva viabilitat. Escoltem Pere Josep Jiménez.

[escoltar tall de veu]

La festa de les cigonyes de Sebes va comptar amb la presència de Ramon Luque, director general de medi natural, que va confirmar de nou l’establiment d’un conveni estable per a la gestió de Sebes i amb el qual s’augmenta a 50.000 euros l’aportació del govern català a l’espai de Sebes.

[escoltar tall de veu]

En el transcurs de la 4ª festa de les cigonyes també es va proclamar els guanyadors del concurs d’aparadors organitzat en col·laboració amb la unió de comerciants de Flix i sent els 3 premiats i per aquest ordre fontaneria IPG, perruqueria Diferència i cansaladeria Garcia.

ENCÀRREC DE LES OBRES DE LA RESIDÈNCIA DE FLIX

2006-03-23T09:47:00.000-08:00

El govern català dóna llum verda a l’encàrrec d’execució de les obres de la residència per a la tercera edat i centre de dia de Flix. L’executiu aprova una partida pluriannual de 6.400.000 € per als pròxims 3 anys. Les obres començaran aquest 2006.

La comissió de govern d’economia va acordar ahir encomanar a l’entitat ICF la realització de diverses actuacions en relació a la construcció d’equipaments cívics i socials, per un import global de 27 milions d’euros, entre aquests la residència i centre de dia per la gent gran de Flix. De la partida pluriannual aprovada de 6 milions 400 mil euros pels pròxims tres anys, 1 milió 400 mil son per enguany el que significa que d’acord amb el calendari previst les obres de l’equipament podran començar enguany. Així ho confirmà a Mora la Nova la consellera de benestar i família, Anna Simó.

[escoltar tall de veu]

Es preveu que per aquesta setmana santa es disposi ja de la redacció del projecte executiu del complex per a la tercera edat de Flix que executa el prestigiós gabinet d’arquitectura B23m, i que ha d’incloure com sabeu la conservació de la façana de l’edifici dels nens de les escoles de baix, que s’ha de destinar a centre de dia i àrea de serveis. Una condició que l’ajuntament va posar alhora de cedir els terrenys al departament per a la construcció de la residència i que es va assumir des de primer moment. Precisament i durant la passada edició de Mostraflix es van instal·lar un plafons amb l’avantprojecte de la residència per tal que la ciutadania es fes una idea de com serà aquest important equipament. Un cop aprovat l’encàrrec de l’obra els treballs podrien començar segons les previsions cap a finals d’enguany.

INAUGURACIÓ DE LA RESIDÈNCIA DE MÓRA LA NOVA

2006-03-23T09:37:00.000-08:00

Móra la Nova ha obert les portes de la residència i centre de dia de la població. Un equipament que ofereix 30 places de residència i 20 de centre de dia i que ha requerit una inversió del departament de 2.400.000 €.

La consellera de benestar i família va inaugurar ahir aquest centre. Un projecte que va arrencar fa 12 anys amb l’anterior govern de la Generalitat i que es materialitza en aquesta legislatura. L’equipament ofereix 30 places de residència i 20 de centre de dia i ha requerit una inversió per part del departament de quasi 2 milions 400 mil euros. L’edifici s’ha construït en uns terrenys cedits per l’ajuntament. Precisament l’alcalde moranovenc Joan Sabanza mostrava la seva satisfacció per la posada en servei i la qualitat de l’equipament.

[escoltar tall de veu]

La gestió de la residència i centre de dia de Móra la Nova anirà a càrrec de la fundació Vall Paradís que en l’actualitat gestiona un total de 14 centres amb una plantilla de 600 persones.

La consellera de benestar i família ha reconegut la necessitat d’equilibrar el territori de l’Ebre en matèria de serveis socials i equipaments especialitzats i en aquest sentit ha avalat la gestió del seu departament amb la construcció de les noves residències de gent gran de Móra i Flix a la Ribera d’Ebre, ampliant la residència de Gandesa i la recent posada en funcionament del centre d’acollida i adopció de les Terres de l’Ebre inaugurat recentment, entre altres actuacions. Escoltem a Anna Simó.

[escoltar tall de veu]

Amb el centre de Móra la Nova, la Ribera d’Ebre disposa a hores d’ara de 2 residències públiques, aquesta i la de Móra d’Ebre i la privada concertada d’Ascó, en total 130 places públiques a les que a partir del 2008 s’hi afegiran les 100 places de la residència de Flix.

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES A MÓRA D’EBRE

2006-03-02T05:29:00.000-08:00

Móra d’Ebre serà seu a partir del setembre de la nova escola oficial d’idiomes que el departament d’educació obre a les Terres de l’Ebre, desprès de la de Tortosa i la d’Amposta. El nou centre d’ensenyament d’idiomes donarà cobertura a les comarques de la Ribera , Terra Alta i Priorat i en un principi oferirà 120 places per a cursar estudis de cicle inicial de francès i anglès. La confirmació de la notícia la va fer ahir a Móra la consellera d’educació Marta Cid després de posar la primera pedra a la llar d’infants municipal de la vila i d’inaugurar els menjadors del CEIP Lluís Viñes.

El departament d’educació ha pogut ajustar enguany els criteris poblacionals que l’any passat, per poc va impossibilitat que aquest equipament educatiu es concedís ja l’any passat, en que la ratio mínima exigida pel departament es mantenia en els 25.000 habitants. Segons la titular d’educació de la Generalitat de moment s’ofereix l’aprenentatge bàsic en anglès i francès perquè son els idiomes mes demandats i l’extensió a cursos superior dependrà de la demanda. Escoltem la consellera Marta Cid.

[escoltar tall de veu]

Provisionalment l’escola oficial d’idiomes compartirà seu amb l’institut d’ensenyament secundari de la vila mentre que el consistori morenc construeix la seu definitiva. Aquesta infraestructura, com ha avançat el regidor de cultura Juanjo Duran, estarà en una urbanització nova.

[escoltar tall de veu]

Marta Cid va fer l’anunci de l’escola oficial d’idiomes després d'inaugurar el menjador del CEIP Lluís Viñas de Móra d'Ebre, que ja va entrar en funcionament l'any passat. Prèviament, havia presidit l'acte de col·locació de la primera pedra de la llar d'infants municipal.

Aquesta escola bressol, que s'anomenarà La Morera, tindrà una superfície de 330 metres quadrats i capacitat per a 41 nens d'entre 0 i 3 anys. Suposarà una inversió de 373.000 euros, 355.000 dels quals seran finançats per l'administració catalana. El Govern de la Generalitat, així mateix, efectuarà una aportació anual de 1.800 euros per alumne, per contribuir al seu manteniment.

El Mapa de Llars d'Infants de Catalunya preveu la creació, fins l'any 2008, de 165 places noves a la Ribera d'Ebre. El 43% d'aquestes places, 71, ja estan compromeses en forma d'acords de ple dels ajuntaments: 41 a Móra d'Ebre, 15 a La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) i 15 més a Rasquera (Ribera d'Ebre).

PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L’AVANTPROJECTE DE DESCONTAMINACIÓ DEL PANTA.

2006-03-01T10:33:00.000-08:00

Ercros-Flix cedirà uns terrenys de 10.000 metres quadrats per construir-hi la planta de tractament dels residus que s’han d’extreure del pantà de Flix. Aquesta nova infrastructura contemplada en el projecte tècnic per a la neteja de la contaminació acumulada al pantà, es construirà prop del riu entre les actuals plantes de Inquide i Kemira Ibérica. Per altra part s’està treballant també en el projecte detallat del que serà el nou abocador que ha d’acollir els 700 mil metres cúbics dels residus del pantà i que es construirà just al costat de l’actual abocador del racó de la pubilla.

Precisament l’habilitació d’aquest nou abocador que es construirà única i exclusivament per dipositar els residus extrets del pantà i que per tant tindrà una capacitat d’entre 700 i 800 mil metres quadrats, va ser una de les qüestions que més interès van aixecar per part del públic assistent ahir a la presentació del projecte de descontaminació del pantà de Flix. Gràcia Ballesteros, directora de l’estudi d’impacte ambiental, va confirmar que aquest abocador serà de nova construcció i amb una gestió pròpia i va assegurar que a l’igual que l’actual el nou dipòsit podrà acollir sense problemes els residus radioactius d’origen natural provinents de la fosforita.

[escoltar tall de veu]

Precisament el batlle de la vila, Pere Muñoz, va voler tranquil·litzar també als ciutadans assegurant que els experts contractats pel consistori asseguren que l’acumulació de materials radioactius tant al pantà com al racó de la pubilla no comporten cap perill.

[escoltar tall de veu]

L’extracció dels residus del pantà requerirà com ja vam avançar en el seu dia una complexa actuació que permetrà retirar de l’embassament 700.000 m3 de residus dels que aproximadament 500.000 corresponen a material contaminat pels vessaments químics al riu i la resta son sediments inerts de l’entorn de la zona d’acumulació. Es calcula que uns 100.000 m3 del total dels fangs contaminats, i que corresponen als de més alta toxicitat, es traslladaran a la planta de tractament que com s’ha confirmat es construirà en terrenys de fàbrica just al costat de les plantes d’Inquide i Kemira i que ocuparà un espai de 10 mil metres quadrats. En aquesta planta se sotmetrà els residus a un tractament tèrmic que facilitarà el seu assecatge i a la inertització mitjançant tècniques d’oxidació i aplicació de calç. Posteriorment i un cop tractats es traslladaran com la resta al nou abocador mitjançant una cinta transportadora coberta que recorrerà aproximadament els 7 quilòmetres que separarà la planta de tractament i el nou dipòsit.

Per l’extracció dels residus de l’embassament es construiran dos murs, un provisional de material metàl·lic que permetrà aïllar els residus del riu i poder-los treure amb més operativitat amb el dragatge que es farà amb el que s’anomena una draga ecològica. Un segon mur permanent d’uns 2-3 quilometres de longitud es construirà just per contenir els terrenys de fàbrica per evitar que puguin cedir desprès d’extreure la bossa tòxica.

Les obres començaran a principis del 2007 i finalitzaran al 2010.

JARDINERIA I MOBILIARI URBÀ

2006-02-24T10:35:00.000-08:00

Aprofitant aquesta època de l’any la regidoria de patrimoni natural ha decidit adquirir tot un seguit d’elements de mobiliari urbà i plantar arbres en diferents llocs del municipi. Un dels llocs escollits ha estat a les piscines municipals, on s’han plantat 16 moreres. i s’han instal·lat més d’una vintena de jardineres per guarnir les places i els carrers més cèntrics de la vila.

Aquests darrers dies la regidoria d’urbanisme del consistori de Flix , aprofitant aquesta època de l’any ha dut a terme tot un seguit de treballs per a plantar arbres en diferents llocs de la vila, un d’aquests llocs ha estat les piscines municipals, per tal de solucionar la mancança d’ombra actual, ja que els arbres plantats al seu dia no van donar el resultat esperat. En total s’han plantat 16 moreres, 8 de les quals son les que hi havia fora del recinte i s’han volgut aprofitar.

El regidor Jaume Masip confia que per l’estiu ja es pugui gaudir de més ombra.

[escoltar tall de veu]

Al marge d’aquesta plantada d’arbres també s’ha actuat en aquest sentit al parc infantil de la Plaça la Pau on s’han plantat 8 moreres més, també s’han replantat 2 plataners al mercat, 1 til·ler al carrer Sant Jordi 1 albízia a la circumval·lació i 4 moreres més al Passeig de l’Ebre.

D’altra banda i pel que fa a la instal·lació del nou mobiliari urbà s’ha optat per guarnir amb jardineres les places i els carrers més centrics de la vila, tot plegat ha dit el regidor Jaume Masip per guarnir una zona del poble molt transitada i que espera que poc a poc aquest nou disseny sigui apreciat i cuidat per tothom, partint de la base diu Masip que la cosa neta i endreçada tendeix a cuidar-se.

[escoltar tall de veu]

Afegir finalment que a la Plaça Major està previst instal·lar una font a la vora dels perxis i també s’està a l’espera de canviar la font de la Plaça dels Peixos que es va trencar a causa d’uns mals cops produïts per uns joves de la vila i de la que es te la intenció de que aportin el cost de la nova font.

PISCINA COBERTA A FLIX

2006-02-21T09:37:00.000-08:00

Flix tindrà una piscina coberta. El consell català de l’esport subvencionarà la construcció d’aquesta instal·lació en un 57,8% sobre un cost estimat de quasi 1.700.000 €. Uns 270 milions de les antigues pessetes.

La secretaria general de l’esport ha confirmat la subvenció per aquests equipaments sol·licitat pel consistori flixanco en el marc del programa bàsic del Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya, el PIEC, corresponent al període 2005-2008.

La confirmació de subvenció s’ha rebut en satisfacció per part del consistori que considera que la piscina coberta respon a una demanda social existent al municipi i que completarà la zona esportiva del poliesportiu on es pensa construir aquesta nova instal·lació. Escoltem el batlle de la vila Pere Muñoz.

[escoltar tall de veu]

El pressupost d’aquesta instal·lació s’aproxima, com dèiem, al milió 700 mil euros, uns 270 milions de les antigues pessetes de les que l’ajuntament de la vila haurà d’aportar uns 115 milions de pessetes, a banda del que pot suposar el manteniment d’aquest equipament esportiu. En qualsevol cas el batlle assegura que la rendibilitat social que se’n traurà justifica l’important esforç econòmic que caldrà fer.

[escoltar tall de veu]

Un cop confirmada la subvenció l’ajuntament començarà a estudiar ara les característiques que haurà de tenir aquesta piscina coberta com a pas previ a la elaboració del projecte executiu. L’equipament, segons les condicions de la secretaria general de l’esport hauria d’estar apunt com a data límit al desembre del 2008.

RETORN DE LA CIGONYA NEGRA A SEBES

2006-02-21T09:34:00.000-08:00

La Reserva Natural de Sebes des de fa uns dies torna a tenir hostatjat el mateix exemplar de cigonya negra que ja hi va fer estada mesos enrera.

El retorn de l’exemplar d’aquesta singular espècie confirma la idoneïtat de la zona de Sebes per fer-hi estada durant el procés migratori i la possibilitat que en una altra ocasió pugui venir acompanyada d’una altre exemplar de la seva mateixa espècie. Així ho espera almenys el responsable de l’espai, Pere Josep Jiménez.

[escoltar tall de veu]

El responsable de la reserva també ha llançat un missatge de tranquilitat pel que fa al tema de la grip aviària que no sembla pugui tenir, diu, incidència a la zona.

[escoltar tall de veu]

El coordinador de la Reserva Natural de Sebes està treballant ara en la celebració de la 4ª festa de les cigonyes el pròxim 26 de març, que comptarà amb la presència del director general de patrimoni natural Ramon Luque, i que mantindrà la formula de les altres edicions, amb la incorporació però d’algunes novetats.

PROJECTE “CAMINO DEL EBRO”

2006-02-20T06:39:00.000-08:00

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre avisa als ajuntaments del tota la conca de l’imminent inici de les obres del projecte Camino del Ebro al que el CCRE ha demanat encaixar-hi el projecte del Camí de Sirga. Els responsables comarcals han instat al departament de caminos naturales del ministeri de medi ambient a que l’inici de les obres es faci precisament per la comarca amb els treballs del Camí de Sirga.

El projecte del Camino del Ebro vol equiparar-se d’alguna manera al Camino de Santiago amb l’arranjament d’un camí transversal a nivell d’Espanya que recorri totes les poblacions de la conca de l’Ebre des de Reinosa fins a mar. En el marc d’aquest projecte estatal el consell comarcal pensa que es possible encaixar-hi una bona part del camí de sirga segons que explica el titular comarcal de turisme, Óscar Bosch.

[escoltar tall de veu]

El conseller de turisme també ens ha comentat quina es la previsió per al terme de Flix en el marc del projecte del Camino del Ebro que ha d’executar la CHE, i que tot i que inicialment no esta previst tot apunta a que finalment inclogui també la ruta pel meandre.

[escoltar tall de veu]

El projecte del Camí de Sirga es la principal aposta turística que te plantejada el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i que de moment ja te un finançament assegurat per part del govern espanyol de 2 milions d’euros segons confirma mesos enrera la ministra de medi ambient Cristina Narbona.

CASAL DE JOVES A FLIX

2006-02-15T09:21:00.000-08:00

Els joves de Flix disposaran d’un casal a partir d’aquest estiu. La regiduria de joventut ha confirmat Sant Joan com la data d’inauguració d’aquest espai, contemplat en el pla local de joventut i que haurà requerit una inversió de 40.000 €, finançats en la seva totalitat per la secretaria general de joventut i el departament de cultura.

Aquest nou equipament s’ha habilitat al que es coneix com l’antiga Citroen, a la Costa del Graner, i en una primera fase ja s’ha arranjant el sostre, el terra i les parets. Aquesta segona fase deixarà enllestida l’obra d’aquest equipament que serà gestionat per un tècnic de joventut. Escoltem la regidora de joventut Neus Guiu.

[escoltar tall de veu]

L’ajuntament serà l’encarregat de contractar aquest tècnic de joventut i comptarà amb una subvenció també de la secretaria general de joventut. El casal de joventut, com ja hem dit, s’inaugurarà el pròxim 24 de juny coincidint amb la festa de Sant Joan.

DESESTIMADA LA PROPOSTA DE SISTEMES IMMOBILIARIS FLIX SOBRE LA RESIDÈNCIA

2006-02-08T04:26:00.000-08:00

El govern municipal desestima per majoria la reclamació feta per l’empresa Sistemes Immobiliaris Flix per responsabilitat patrimonial, per haver declarat desert el concurs públic per a la construcció d’un centre residencial per a la tercera edat. El PSC opta per l’abstenció, van dir, que per qüestió de coherència.

Un tema aquest que s’arrossega des del juny del 2003 quan la mesa de contractació de l’ajuntament a la vista dels informes tècnics va acordar, considera que l’oferta presentada per Sistemes Immobiliaris Flix era beneficiosa pels interessos municipals, i també es proposava que el ple de l’ajuntament adjudiqués per contracte. Tot això tres dies abans del canvi del govern municipal.

I no va ser fins 1 any i 4 mesos després quan l’actual govern municipal va acordar en ple declarar desert el concurs públic per a la contractació de l’empresa que havia de construir la residència per que vulnerava l’ordenament jurídic, l’esmentada empresa no tenia la classificació exigida per les bases del concurs .

Va ser aleshores quan l’empresa Sistemes Immobiliaris va formular la reclamació per danys i perjudicis ocasionats arran el retard produït en la resolució del concurs públic, segon fons de la mateixa empresa la indemnització sol·licitada es de 90.000 €.
El govern municipal després de consultar amb els serveis tècnics i jurídics de l’administració ha acordat desestimar la reclamació interposada per l’esmentada empresa per que no hi ha una relació de casualitat entre els danys al·legats i l’actuació administrativa de l’ajuntament i per tant no hi ha responsabilitat patrimonial.

Un punt aquest que es va aprovar per majoria ERC i CiU , el PSC va optar per abstenir-se per una qüestió de coherència política. Aquest es l’argument del portaveu de grup socialista municipal Óscar Bosch.

[escoltar tall de veu]

Desconeixent si l’empresa Sistemes Immobiliaris Flix optarà per interposar un recurs contenciós administratiu davant el jutjat contenciós administratiu de Tarragona, és a dir opta per la via judicial o be encara hi ha la via de interposar un recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat.

POSSIBLE RISC RADIOACTIU AL FOSFAT BICALCI PRODÜIT PER ERCROS

2006-02-06T06:31:00.000-08:00

Ercros industrial sosté que no existeix cap risc associat a la producció i l’ús del fosfat bicalci que produeix la companyia. Novament els processos productius d’Ercros es posen de nou en tela de judici. Ara arran les anàlisis fetes per un laboratori francès que alerta del risc radioactiu del fosfat bicalci produït a Flix, si aquest passa a la cadena alimentària.

Aquest laboratori francès vinculat a grups ecologistes, ha analitzat una mostra de fosfat bicalci que es fa a Flix i, segons sosté, aquest compost que s’utilitza només com a additiu per a pinsos d’animals, conte elements radioactius. Segons va donar a conèixer ahir TV3, el laboratori n’ha informat a la fiscalia.

L’anàlisi del fosfat bicalci d’Ercros ha detectat la presència d’elements radioactius com el plom 210 i el poloni 210, aquest últim descobert pel laboratori responsable de la seguretat nuclear a França. Pel director del laboratori CRIIRAD la presència d’aquests elements justifica estudiar a fons quina es la dosi exacta que pot arribar fins a les persones, així ho deia ahir per la televisió catalana.

En declaracions a TV3 el president de la companyia, Antoni Zabalza, assenyalava que Ercros compleix la legislació vigent i que, a més, els fosfats que produeix son qualificats com aptes per al consum animal pel servei de radioprotecció del ministeri de sanitat i consum.

[escoltar tall de veu]

Ercros insisteix en que els radionucleids presents al fosfat bicalci són d’origen natural i que els límits màxims que la legislació contempla es refereixen únicament als radionucleids artificials i sense que hi hagi cap especificació referida als radionucleids d’origen natural. De fet el mateix informe de l’anàlisi feta pel laboratori francès especifica que no s’ha trobat cap radionucleid artificial. De totes formes Ercros insisteix en que no ha subministrat cap mostra de fosfat bicalci a aquest laboratori i ni tampoc ha estat requerida per la seva part.

Amb una quota del 60% del mercat espanyol, Ercros produeix a Flix 100.000 tones anuals de fosfat bicalci que, segons l’empresa, s’afegeix a alguns pinsos en una concentració inferior a l’1%

Amb tot a l’agència catalana de seguretat alimentària creuen que les dosis de radioactivitat del fosfat bicalci no són alarmants però que s’ha d’eliminar qualsevol dubte o risc per a la salut pública i en aquest sentit proposarà al govern de la generalitat que faci estudis radiològics per aclarir la qüestió.

ERCROS SIGNA EL CONVENI D’AJUT A LA GESTIÓ DE SEBES

2006-02-01T13:57:00.000-08:00

La companyia Ercros Industrial i l’Ajuntament de Flix renoven el conveni de col·laboració i de suport a la gestió de la reserva natural de Sebes. A diferència del primer que es va signar l’any 2002 per un període vàlid de 4 anys, el d’ara amplia el període de validesa a 5 anys. L’aportació global d’Ercros serà de 72.000 €.

La signatura del conveni es va dur a terme ahir al Mas del Director de Sebes entre el director d’Ercros Flix, Agustín Franco i el batlle de la vila Pere Muñoz. L’ampliació del període del conveni farà però que l’aportació anual al pla de gestió de Sebes per part d’Ercros sigui de 14.425 €, uns 3.500 € menys del que venia aportant a través de l’anterior conveni. Per això Ercros es compromet a col·laborar també amb altres ajuts extraordinaris anuals que puguin requerir la gestió de Sebes, segons explica l’alcalde de població Pere Muñoz.

[escoltar tall de veu]

Tot i la importància de la col·laboració d’Ercros en el finançament de la gestió de Sebes, el cert es que només ve a representar un 10% del global del finançament que anualment necessita la reserva natural pel seu funcionament. En aquest sentit, tant el grup de natura freixe, encarregat de la gestió de l’espai, com el propi ajuntament esperen poder tancar definitivament l’acord amb el Departament de Medi Ambient que permeti assegurar una aportació anual suficient per poder elaborar un pressupost de gestió. En aquest sentit el batlle confirma una pròxima reunió amb el departament on es podria avançar definitivament en aquesta qüestió.

[escoltar tall de veu]

L’empresa Ercros ha donat suport també anteriorment a diverses activitats relacionades amb la gestió de la reserva natural i va participar en el mòdul de medi ambient de l’antiga escola taller de Sebes. Així mateix va cedir una part de la finca de l’antiga cloratita, destinada després al viver del mòdul de jardineria de la mateixa escola taller. A mes Ercros forma part de la comissió de seguiment del pla de gestió de Sebes.

BOSSES PER LA BROSSA ORGÀNICA

2006-02-01T06:53:00.000-08:00

De moment són 18 els comerços de la vila que repartiran bosses orgàniques entre la seva clientela. En total han adquirit 15.000 bosses comercials .

Aquest són els primers números d’una campanya impulsada per la regidoria de medi ambient del consistori a fi de facilitar l’ús d’aquesta bossa per a la brossa orgànica

Una iniciativa que com recordarem va sorgir per donar resposta als problemes que es van detectar en la radiografia que es va fer entre els veïns per saber l’incidència en la recollida selectiva de la brossa al municipi

Un dels problemes que es va detectar va ser, d’una banda, la dificultat dels usuaris per accedir a la compra d’aquest tipus de bossa, i d’altra, per que no es podien lligar massa be ni eren prou resistents

Per mirar-ho de solucionar, l’ajuntament de Flix, Ercros juntament amb altres organismes van signar un conveni mitjançant el qual es podia facilitar als comerços de la vila bosses orgàniques a 2 cèntims per a que aquests les poguessin repartir amb la seva compra als seus clients. Uns 15 dies desprès de que l’ajuntament comencés a facilitar aquestes bosses orgàniques als comerciants, la resposta segons que ha dit el regidor Óscar Bosch, no ha estat gens malament alhora que recorda al usuaris que aquestes bosses no són per substituir la compra de les mateixes.

[escoltar tall de veu]

Des de la regidoria de medi ambient del consistori s’espera que aquestes bosses s’utilitzin per a la brossa orgànica i que vagin desapareixent les bosses de plàstic convencionals dels contenidors marrons.

LA NOVA DEIXALLERIA DE LA TORRE DE L'ESPANYOL PERMET L'INICI DE LA RECOLLIDA SELECTIVA I LA CLAUSURA D'UN ABOCADOR IL•LEGAL

2006-02-01T06:48:00.000-08:00

La Torre de l'Espanyol començarà a implantar la recollida selectiva de la fracció orgànica. Això serà possible gràcies a les obres d'ampliació de l'estació de transferència del municipi, que l'han convertida en una "deixalleria d'uns 350 m²". Aquesta superfície, que ocupa més del doble que l'anterior, permetrà clausurar també un abocador il·legal.

L’alcalde de la Torre de l’Espanyol Toni Pujals ha explicat que el servei de recollida de les escombraries continuarà fent-se porta a porta, “perquè és el més efectiu i el que dóna més bons resultats”. En aquest sentit, ha al·ludit a les dimensions reduïdes d'aquesta població, d'uns 750 habitants aproximadament i “carrers estrets”.

La diferència és que a partir de l'1 de febrer, els veïns hauran de separar la brossa: la fracció orgànica es podrà treure de casa només tres dies (dilluns, dimecres i divendres) i la de rebuig, dos (dilluns i divendres). Dimarts serà el dia per desfer-se dels envasos de plàstic; dimecres, del vidre; i dijous, del paper i del cartró.

[escoltar tall de veu]

Per contra, les persones que de forma 'incontrolada' acudien a l'abocador il·legal existent prop de la carretera de La Figuera per deslliurar-se'n de la runa i de tot tipus d'escombraries, en canvi, hauran de canviar els seus hàbits. El motiu, segons ha explicat l'alcalde, és la clausura d'aquest, subvencionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
Toni Pujals ha apuntat, però, que s'habilitarà un contenidor destinat a la runa a la mateixa deixalleria, perquè els veïns puguin dipositar-la allí en uns horaris determinats.

[escoltar tall de veu]

La implantació de la recollida selectiva de la brossa domèstica és la culminació de la campanya informativa que ha dut a terme el consistori. Aquesta campanya ha consistit en l'organització de reunions adreçades als ciutadans i en el repartiment de tríptics explicatius. Els tríptics s'han editat, fins i tot, “en àrab i en castellà, pensant en els immigrants, que representen el 20% de la població”.

L'ajuntament ha hagut d'invertir 40.000 € en el condicionament del camí que va a la deixalleria i en l'ampliació de l'antiga estació de transferència.

FIRA DE L’OLI A MORA LA NOVA

2006-01-30T06:44:00.000-08:00

L’oli de la cooperativa agrícola de la Serra d’Almos, l’oli produït per Pere Vallespí de Villalba dels Arcs i l’oli Sunyer de Ginestar han estat els 3 guanyadors del concurs d’olis celebrat en el marc de la 4ª edició de la Fira de l’Oli de Móra la Nova, que segons l’organització ha estat visitada aquest cap de setmana per entre 7 i 8 mil persones.

Aquesta podria ser segons el director de la fira i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Móra la Nova, Pasqual Bellmunt, l’edició de la consolidació de la Fira de l’Oli de Móra la Nova.

[escoltar tall de veu]

Evidentment el punt d’atracció principal i l’objectiu més important d’aquest certament és el concurs d’olis que ahir i considerant les diferents denominacions d’origen van donar com a guanyadors enguany l’oli de la cooperativa agrícola Serra d’Almos de la DOP Siurana , l’oli produït per Pere Vallespí de vilalba dels Arcs de la DOP Terra Alta i l’ oli Sunyer SL de Ginestar va ser el mes valorat de la Ribera d’Ebre.
Pasqual bellmunt reconeix que enguany malgrat la poca qualitat de produccio la qualitat de l’0li ha estat excel.lent.

[escoltar tall de veu]

Enguany la fira ha comptat amb 41 expositors arribats de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, el que representa gairebé el 100% dels productors d’oli d’aquestes comarques.

Una de les figures que han passat enguany per la fira com a convidada d’honor ha estat la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda.

ACORD PER REDUÏR LES EMISSIONS DE MERCURI A ERCROS

2006-01-26T14:47:00.000-08:00

El ministeri de Medi Ambient i les empreses del sector industrial del clor-alcalí han renovat l’acord per a reduïr les emissions de mercuri. Ercros apostarà per reduïr l’impacte ambiental, des de l’any 1999 al 2003 ha reduït un 37% de les emissions i es compromet reduïr des d’ara i fins l’any 2011 el 47%.

Aquest nou acord estarà vigent durant 6 anys i suposa un clar avanç respecte a l’anterior de l’any 1999, i estableix les condicions per a que a l’any 2011 totes les plantes presentin un pla de reconversió de la tecnologia d’amalgama -cel·les de mercuri- que genera emissions d’aquest contaminant a la tecnologia de membrana que no es produeix i si no ho presenten hauran de tancar les plantes.

La portaveu d’Ercros Teresa Conessa ha dit a l’informatiu que Ercros continuarà amb la seva política d’anar reduint les emissions de mercuri tal i com ho porten fent des l’any 98. Conessa diu que després de reduir el 37% de les emissions ara s’obre una nova etapa per a reduir el 47%.

[escoltar tall de veu]

Ercros Flix i Tarragona, i Solvay química de Martorell són les tres plantes catalanes que aposten per a reduïr les emissions de mercuri, un contaminat tòxic que segons els compromisos internacionals actuals ha de desaparèixer dels processos productius.

Les inversions necessàries per a complir aquest acord voluntari subscrit ahir entre les parts ascendeix a 30 milions d’euros, que correran a càrrec de les empreses del sector.

La planta d’Ercros Flix te una capacitat anual de producció de 150 tones i la seva tecnologia es d’amalgama. La seva continuïtat estarà subjecta al canvi d’aquesta tecnologia per la de membrana que es la que no genera emissions de mercuri.

DENÚNCIA A L’AJUNTAMENT DE FLIX PER LA INSTAL·LACIÓ DE CAMERES A LA SEVA FAÇANA

2006-01-24T15:00:00.000-08:00

Un veí del municipi presenta una denúncia a l’ajuntament per la col·locació de cameres de vigilància a les façanes de l’ajuntament abans i després de les festes de Nadal. Aquest veí reclama en la seva denúncia que l’ajuntament informi si s’ha seguit el procediment establert per obtenir el permís legal de la junta de seguretat de Catalunya. La denúncia del veí ha provocat la retirada de la única càmera que quedava en servei i l’ajuntament reconeix que no es va seguir el procediment legal a que estan obligades aquest tipus d’instal·lacions.

Fonts municipals han explicat que certament un dia abans de Nadal es va instal·lar una càmera a la façana principal de l’edifici de l’ajuntament perquè des de fa temps aquesta es objecte d’agressions en forma de pintades i llançaments d’objectes. Així mateix també per controlar el pessebre de la Plaça de l’Església, que els dos darrers Nadals ha estat objecte d’actes vandàlics. Després de Reis aquesta mateixa càmera es va instal·lar a la façana de darrera de l’ajuntament per tal de controlar l’ús dels contenidors de deixalles del carrer Gombau, que degut a les obres del carrer Major es van desplaçar del seu emplaçament habitual i que tot i les reiterades advertències al veïnat , alguns encara continuaven dipositant les seves deixalles al carrer en el lloc on abans hi estaven els contenidors. Amb tot es reconeix que la instal·lació d’aquestes cameres es va fer sense l’autorització pertinent i que davant la denúncia del veí en qüestió es va decidir retirar la càmera i iniciar el procés escaient per a legalitzar aquest tipus d’instal·lacions de vigilància.

Per la seva banda el veí ha reconegut que una d’aquestes cameres enfocava part de la seva vivenda, però que en qualsevol cas aquesta mena de vigilància requereix dels permisos legals obligats i dels avisos públics pertinents, o altrament representa un atemptat contra la intimitat dels ciutadans.

S'ESFONDRA UNA CASA A MÓRA D'EBRE

2006-01-24T14:37:00.000-08:00

Una casa deshabitada s'ha esfondrat parcialment aquesta matinada a Móra d’Ebre. Concretament han baixat tres de les quatre plantes que tenia l'immoble. Sortosament no s’ha hagut de lamentar cap ferit. L'ajuntament de Móra d'Ebre ha obert un expedient als antics propietaris de la casa pel seu estat d'abandonament.

Els fets han passat aquesta matinada a les quatre. Un edifici de quatre plantes situat al número 3 del carrer Vila de Móra d'Ebre ha baixat parcialment i s'han esfondrat tres plantes. Es tracta d'una casa deshabitada que estava en obres. No s'ha hagut de lamentar cap ferit ni tampoc s'ha hagut d'evacuar ningú. Al lloc dels fets hi han anat dues dotacions dels bombers que han treballat durant una hora. Els tècnics municipals s'han fet càrrec de l'esfondrament i han hagut de fer caure una paret. El consistori ha obert un expedient als antics propietaris per l’estat d’abandó de la casa.

Batiste Montagut és el tinent alcalde de l’ajuntament de Móra d’Ebre.

[escoltar tall de veu]

Per altra part el consistori de Móra d’Ebre ja ha avançat que en el marc del pla d’ordenació urbanística municipal, que es troba es fase d’elaboració, tenen previst incloure un estudi o informe sobre l’habitabilitat de les cases del nucli antic per tal d’aplicar les mesures necessàries que evitin fets com aquest.

[escoltar tall de veu]

Un pla d’ordenació urbanística municipal que el govern de Móra d’Ebre ha decidit convocar una reunió amb els veïns i els diferents sectors econòmics de la vila per a requerir la seva participació en la confecció del pla.

EL GRUP DE NATURA FREIXE TORNA A PUBLICAR LA REVISTA ALJUB

2006-01-18T06:40:00.000-08:00

Torna després de dos anys a publicar-se la revista Aljub del Grup de Natura Freixe de Flix, gràcies a l’aportació de Caixa Tarragona en el marc del conveni entre les caixes d’estalvis i la Generalitat de Catalunya.

Arriba per tant al carrer el numero 13 d’aquesta revista que obre amb una espectacular imatge aèria del meandre de Flix amb el títol: “L’Ebre, esperances de futur”, frase que vol resumir tots els projectes de futur que afecten l’Ebre i la població de Flix.

Els 2000 euros d’aportació de Caixa Tarragona han permès al Grup de Natura Freixe, ha dit Pere Josep Jiménez membre de Freixe, a reprendre l’activitat de continuar editant exemplars de l’Aljub i poder garantir la seva periodicitat semestral.

[escoltar tall de veu]

Com en anteriors números la revista segueix l’estructura amb una primera part formada per articles de col·laboració de diversos científics que fan treballs a la zona.

La temàtica dels articles és prou variada: el silur, els ratpenats, les plantes medicinals, les papallones nocturnes... entre altres.
En aquest numero hi ha un extens article recopilatori dels cinc anys del Projecte de Reintroducció de la Cigonya Blanca a les Terres de l’Ebre, i d’altres que mostren els diferents projectes que es duen a terme a la Reserva de Sebes.

Tant per la seva temàtica com per la qualitat d’impressió a tot color, és una publicació de característiques úniques a nivell de tot Catalunya, tant sols es poden trobar al mercat dos o tres més publicacions conservacionistes de la qualitat d’Aljub.
El seu tiratge és de 400 exemplars, que els socis del Grup de Natura Freixe reben gratuïtament, i el preu de venda a les llibreries és de 2,50 €.

EL GOVERN ATORGA LA PLACA PRESIDENT MACIÀ A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ DE TORTOSA

2006-01-18T06:38:00.000-08:00

El govern ha acordat atorgar una de les plaques Francesc Macià a la cambra oficial de comerç, indústria i navegació de Tortosa, pel seu impuls econòmic en diferents sectors de les Terres de l’Ebre.

La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa -corporació consultiva de l'Administració- va ser creada el 8 de març de 1908, per un grup d'homes d'empresa que es reunien a les cases consistorials sota la presidència de l'alcalde de la ciutat.

Tres anys més tard van ser emparats per la Llei de Bases i posterior Reial Decret -llei de 26 de juliol de 1929-, per representar els interessos generals del comerç, indústria i la navegació de la seva zona. Al 1993 es va aprovar la Llei 3/93 de 22 de març, bàsica per les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, que feien necessari un nou text legal que substitueix la Llei de Bases de 1911, a causa de les grans transformacions en l'àmbit social, polític i econòmic de la nació.

Les seves funcions es van centrar en el caràcter públic administratiu: emissió d'informes, recopilació d'usos mercantils, expedició de certificats, etc., així com la promoció de productes espanyols a l'exterior.

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha impulsat les necessitats empresarials en diferents sectors productius de les Terres de l'Ebre. El seu president, Valentí Faura ha rebut així aquesta important distinció que entén com un reconeixement a la feina ben feta de la cambra.

[escoltar tall de veu]

Faura ha anunciat que el pròxim mes de juny hi ha previst el canvi de plenari de la cambra de comerç que donarà lloc a la integració de nous empresaris que regiran els destins de la cambra i que pot comportar també un canvi en la presidència i en el comitè executiu. Mentrestant l’actual junta esta treballant en una programació de conferències d’alt nivell en les que hi participaran altes personalitats del mon de la política com el president del Parlament de Catalunya, l’ex-president de la Generalitat i també del món econòmic com la Patrícia Botín.

L’actual president de la cambra també ha confirmat que estan esperant amb interès l’aprovació de l’estatut de Catalunya que ha de reconèixer jurídicament la vegueria de les Terres de l’Ebre permetent així la integració ,de forma voluntària, del comerç de la Ribera d’Ebre i Terra Alta a la cambra de Tortosa i que fins ara es veuen obligats a mantenir la seva adscripció a la cambra de Reus. De nou Valentí Faura.

[escoltar tall de veu]

L'acte d'entrega de la Medalla President Macià a la cambra de comerç de Tortosa , tindrà lloc el proper 1 de febrer i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé.

FIRA DE L’OLI A MÓRA LA NOVA

2006-01-17T06:28:00.000-08:00

La coneguda cuinera Carme Ruscalleda, que recentment el seu restaurant Sant Pol de Mar ha obtingut la tercera estrella Michelin, parlarà a Móra la Nova de l’oli d’oliva a la cuina tradicional catalana. Una activitat emmarcada a la Fira de l’Oli de Móra la Nova juntament amb el concurs i tast d’olis.

Un total de 40 almàsseres de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Terra Alta, de la DOP Priorat i Ribera d'Ebre participaran en la IV Fira Intercomarcal de l'Oli que se celebrarà a Móra la Nova els propers 28 i 29 de gener.

Totes aquestes cooperatives competiran en un concurs d'oli que s'està consolidant i any rere any està guanyant reconeixement, al marge d’aquesta activitat la comissió organitzadora ha convidat enguany a la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda i també oferirà la possibilitat de participar en un curs de tast d’olis. Pascual Bellmunt és el director de la fira.

[escoltar tall de veu]

Respecte al concurs de l’oli, hi haurà dos premis per cada DOP i un premi per a la resta de l’oli que no pertany a cap DO que s'escollirà entre els guanyadors de les tres comarques. L'any passat va endur-se aquest guardó la Cooperativa Agrícola Serra d'Almos-Guiamets, de la Ribera d'Ebre.

[escoltar tall de veu]

En el marc de la fira, se celebrarà, igualment, un concurs d'alliolis, en què es valorarà el pes i l'aspecte de la salsa aconseguit en deu minuts. En aquest cas, els premis consistiran en 50, 36 i 24 euros.

L'últim dia de la fira també hi ha programat un esmorzar popular amb la típica clotxa, mitja hora abans; un berenar popular, a base de pa amb oli, sucre o sal, a les cinc de la tarda; i un tast-enquesta de diferents varietats d'oli d'oliva, un quart d'hora més tard.

GARCIA RECUPERA EL SEU PAS DE BARCA

2006-01-17T06:26:00.000-08:00

L’ajuntament de Garcia ha tret a subhasta les obres del nou pas de barca sota un pressupost de licitació de quasi 123.000 €, que permetran que Garcia recuperi aquest servei.

El projecte del nou pas de barca de Garcia inclou la construcció de dues torres per subjectar els cables a banda i banda del riu. Per indicació de l’agencia catalana de l’aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el cable de la nova barca ha d’estar elevat 14 metres per damunt de l’aigua, la qual cosa va obligar en el seu moment a refer el projecte inicial i a adquirir una finca a l’altra part del riu per poder construir una de les torres.

Les obres permetran que el municipi de Garcia recuperi el seu pas de barca, tant per l’ús dels pagesos amb finques a l’altra banda del riu com per ús turístic, tenint en compte sobretot la connexió amb el camí de sirga que transcorre pel marge esquerre del riu en aquest punt i que es vol recuperar com a principal projecte turístic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Francisco Acero és l’alcalde de Garcia.

[escoltar tall de veu]

El preu de licitació de les obres del nou pas de barca de Garcia és de quasi 123.000 €, i compten amb el finançament del departament de governació de la Generalitat, la diputació de Tarragona i el consell comarcal. Les previsions són que per l’estiu les obres estiguin ja executades.

VISITA DE LA CONSELLERA MIERAS A MÓRA D’EBRE

2006-01-11T03:11:00.000-08:00

La consellera de cultura Caterina Mieras es compromet a que el seu departament participi en el finançament de la rehabilitació del castell de Móra d’Ebre, un cop es disposi del pla director que s’ ha de redactar enguany i que ha de determinar les futures actuacions de consolidació i restauració.

La titular de cultura del govern català diu que el pla director servirà per marcar els temps.

[escoltar tall de veu]

Fins el moment el departament ha atorgat una subvenció de 18.000 € per a dur a terme la redacció d’aquest pla director que com dèiem ha d’estar enllestit per l’any vinent.

El consistori ha destinat part d'aquests diners a dur a terme una campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció, prèvia a la redacció del pla director, va iniciar-se al desembre i finalitzarà aquest mes.

Els resultats d'aquests treballs serviran per dissenyar el document, donat que permetran obtenir molta informació del castell i datar cronològicament les diferents fases de construcció d'aquesta fortalesa.

El regidor de cultura de Móra d’Ebre, Juanjo Duran parla de les diferents utilitats que es vol donar al castell.

[escoltar tall de veu]

La consellera Mieras també ha visitat les obres del futur arxiu comarcal que estan a punt d’acabar-se i que complint el calendari establert s’obrirà aquest mateix any segons ha confirmat el regidor Duran.

[escoltar tall de veu]

L’arxiu comarcal està construït en el vial pròxim a l’hospital de Móra d’Ebre i ocupa una superfície de 1500 m2. l’edifici te planta baixa i 3 pisos i en total 7 quilòmetres de prestatgeries. equipament, finançat totalment per la Generalitat, té un cost de 2.400.000 €.

EL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA I LA GENERALITAT INVERTEIXEN PROP DE 30.000 € EN LA SENYALITZACIÓ DE 7 RUTES TURÍSTIQUES

2006-01-11T03:08:00.000-08:00

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el govern de la Generalitat han invertit prop de 30.000 € en la senyalització de set rutes turístiques situades al medi rural de la zona. Amb aquesta actuació han volgut potenciar unes rutes que transcorren pels municipis d’Ascó, Flix, Garcia, Móra d’Ebre, la Palma d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i Tivissa.

La senyalització és el fruit d'un conveni de col·laboració interadministrativa signat pels ajuntaments d'aquestes poblacions, el consell comarcal de la Ribera d’Ebre i el departament de comerç, turisme i consum de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dos últims organismes són els encarregats del seu finançament: l'administració autonòmica paga el 45% del projecte, i l'ens comarcal, la resta. El projecte es completarà amb l'edició d'unes fitxes explicatives de cada itinerari que es distribuiran als diferents punts d'informació turística de la comarca.

D'aquesta manera, es tracta de donar a conèixer els visitants d'aquestes contrades unes rutes que en alguns casos sol coneixen els veïns dels pobles afectats. “Així es valoraran més i es posaran en actiu”, han assenyalat les mateixes fonts.

Els recorreguts corresponen, en concret, al camí de les Eroles i la vall de Sant Joan, a Flix; al camí dels Estoldrans - Ruta del Coll de la Creu, a la Palma d’Ebre; a la ruta de la font de la Caparrella - Ruta de la font de Viamà, a Rasquera; al camí de Sirga d’Ascó, a Móra d’Ebre; al camí de Gobians, a Garcia; a la Ruta de Modorres - vall de Velles, a Riba-roja d’Ebre; i a la Ruta de les Moles, a Tivissa.

El més conegut de tots és el de camí de Sirga. Aquest traçat preveu poder desplaçar-se per la vora del riu Ebre, de la mateixa manera que ho van fer durant segles els llaguts plens de mercaderies o de viatgers. Els altres senders també presenten atractius, tot i que fins ara han estat menys difosos.

Així, per exemple, la Ruta de la Palma d’Ebre condueix a un pi de 5,75 metres de circumferència que el converteixen en la soca més gruixuda de Catalunya en la seva espècie; així com a l'antic hostalet situat damunt el riu de la Cana, on sembla que s'hi allotjaven els traginers que transportaven el blat de les terres de l’Aragó i Lleida; i al mirador de la Peanya, on es practicava la tradicional caça de la barraca.

En la Ruta de Rasquera, d'altra banda, es pot veure 'la cabreta de la Caparrella', una cabra pintada a l'abric de la Caparrella que pertany a l'art rupestre llevantí, inclòs dintre de l'art de l'arc mediterrani de la península ibèrica, declarat per la Unesco patrimoni mundial de la humanitat, destaquen també els representants del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

A partir d'ara, els senderistes podran visitar els llocs d'interès d'aquests itineraris i dels abans esmentats, sense perdre's, seguint les indicacions dels senyals verds que es van col·locar a finals de 2005.

CIGONYA NEGRA A SEBES

2006-01-10T12:05:00.000-08:00

Una cigonya negra fa estada a Sebes més de 10 dies, en un fet insòlit i únic, en tractar-se d’una espècie feréstega socialment i en perill d’extinció a tot el món.

El coordinador de la reserva natural de Sebes, Pere Josep Jiménez considera extraordinari l’estada d’aquest exemplar de cigonya negra durant tants dies a la reserva que es podria haver sentit atreta, segons apunta, per l’aliment en abundància o la presència de cigonyes blanques.

[escoltar tall de veu]

La fundació territori i paisatge de Caixa Catalunya ja va anunciar mesos enrera el projecte de reintroducció d’aquesta espècie a Flix. Un projecte que segueix en peu pero que serà molt difícil de dur a terme per la raresa i peculiaritats d’aquesta espècie, però també per la dificultat de trobar una poblacio donant.

[escoltar tall de veu]

Actualment es calcula que la població mundial de cigonya negra esta entre 6 i 7 mil parelles reproductores de les quals entre 5 i 6 mil estan a Europa, 750 a Àsia i 200 a Sud-Àfrica. A la península ibèrica s’hi comptabilitzen uns 300 exemplars dels que un centenar hivernen a les zones d’aiguamolls del riu Guadalquivir.

VALORACIÓ DE LA UNIÓ DE COMERCIANTS DE LA CAMPANYA DE NADAL I REIS

2006-01-09T14:23:00.000-08:00

La Unió de Comerciants de Flix valora positivament el balanç comercial d’aquest Nadal i Reis a la vila. L’entitat ha sortejat avui mitjançant la ràdio el premi de la campanya de Nadal i Reis.

El nou president de la Unió de Comerciants ha destacat també la participació directa de l’entitat en els actes programats per aquestes festes i que es van concretar amb la cantada de nadales pel carrer a càrrec de l’orfeó i l’escola de música i l’actuació de les alumnes de l’escola de dansa Laura. Joan Domingo Guiu reconeix però que el fred va ser un factor en contra.

[escoltar tall de veu]

Pel que fa als resultats comercials de la campanya de Nadal i Reis, Guiu se sent moderadament satisfet tot i que reconeix la dificultat en que els clients no marxin a comprar fora. El nou president diu que caldrà buscar fórmules per incentivar la compra al comerç de Flix.

[escoltar tall de veu]

Aquest matí i a través de Ràdio Flix s’ha efectuat el sorteig del premi d’aquesta campanya de Nadal i Reis de la Unió de comerciants que va començar el dia 3 de desembre i que va acabar el 7 de gener. El premi consisteix en una estada en un balneari a l’Aragó.

CALENDARI DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER

2006-01-09T14:21:00.000-08:00

L’institut Ramon Muntaner edita 1500 exemplars de calendaris del 2006 amb les activitats programades pels centres d’estudis associats. En total hi ha informació sobre una cinquantena de centres d’estudis de parla catalana.

La finalitat de la publicació no és altra que la de difondre les activitats programades per a cada mes d’aquests centres dels Països Catalans dedicats a l’estudi de la història i la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal, segons que explica la directora de l’institut, Carme Jiménez.

[escoltar tall de veu]

La distribució dels calendaris es fa a través dels mateixos centres d’estudis i també se’n fan arribar exemplars a biblioteques i universitats dels Països Catalans.

NOU PARC INFANTIL A LA PLAÇA LA PAU

2005-11-29T11:44:00.000-08:00

El nou parc infantil de la Plaça La Pau quedarà enllestit desprès de les festes de Nadal. Després d’un any de plantejar-se la necessitat de millorar aquesta instal·lació, ahir van començar els treballs de neteja de l’espai i la retirada dels elements de joc. Ahir també va començar el desmuntatge del monòlit, últim vestigi a la població del règim franquista. El nou parc infantil suposarà una inversió de 45.000 €.

El nou disseny del parc infantil que s’ha consensuat amb els veïns del parc, però sobretot amb els usuaris, els pares, canviarà totalment la fisonomia actual de l’espai. Un cop constatades les males condicions dels aparells de joc i l’incompliment de les mesures de seguretat establertes per aquests tipus d’instal·lacions, l’ajuntament va fer números i va comprovar que el cost per resoldre aquestes mancances era molt similar al que comportarà refer tot l’espai. El regidor d’urbanisme Jaume Masip ens comenta com quedarà el nou parc.

[escoltar tall de veu]

El cost d’aquesta actuació està en 45.000 €, dels quals 10.000 venen subvencionats per la diputació de Tarragona. Els treballs que van a càrrec de la brigada municipal estaran enllestits previsiblement per desprès de les festes de Nadal.

ACORD ENTRE EL COMITÈ I LA DIRECCIÓ D’ERCROS

2005-11-23T11:51:00.000-08:00

Es reprèn el diàleg entre el comitè d’Ercros-Flix i la direcció de l’empresa. Ambdues parts arriben a acords concrets en algunes de les reivindicacions plantejades pel comitè com noves contractacions i s’obre una nova etapa de compromís de compliment dels acord adoptats en el pla de recuperació de marges de la companyia. La represa del diàleg evitarà de moment la convocatoria de la vaga plantejada pel comitè i recolzada pel treballadors en assemblea.

Finalment el comitè d’empresa i la direcció de fàbrica s’han avingut a conciliar postures envers la situació que es va plantejar arran l’aplicació del pla de reestructuració de la companyia i que setmanes enrera el comitè va denunciar-ne incompliment.

En una recent reunió d’ambdues parts es va admetre una falta de comunicació i diàleg respecte qüestions importants com la plantilla de fàbrica, i en aquest sentit es va acordar mantenir reunions periòdiques i específiques per tal de solventar els problemes que vagin apareixent durant l’aplicació del pla en matèria de personal.

En aquest sentit es va acordar ja d’entrada la creació d’una bossa de treball que inicialment suposarà la contractació d’11 persones per tal de solventar els problemes que han ocasionat les baixes no previstes dins l’organigrama pactat, ja sigui per defuncions o per incapacitats permanents, i també per l’aturada de la planta de percloració i per l’aplicació de les pre-jubilacions previstes per a finals d’any.

Inicialment aquests 11 contractes nous seran de caràcter temporal i el procés de selecció el portarà el departament de recursos humans del grup.

D’aquest primer acord se n’ha informat als treballadors mitjançant una carta i després que fons del comitè hagin confirmat que no hi ha prevista la convocatòria d’assemblees informatives almenys de moment.

Oberta doncs aquesta nova via de diàleg, el comitè ha decidit suspendre la convocatòria d’una possible vaga per forçar a l’empresa a complir els compromisos adquirits i a aplicar els acord negociats en el marc del pla de reestructuració, i sobretot pel que fa a l’organigrama de la fàbrica de Flix.

El comitè ha avançat una nova reunió amb la patronal per al primer trimestre del pròxim any.

CABAL ECOLÒGIC: VALORACIONS DEL GRUP NATURA FREIXE

2005-11-23T11:36:00.000-08:00

El Grup Natura Freixe valora positivament que, després de més de 50 anys, la Confederació Hidrològica de l’Ebre reconegui que es necessari un cabal ecològic per al meandre de Flix, que quedarà garantit amb dos desembassaments a l’any de 1200 m3/s i un al mes d’uns 300 m3/s.

Un compromís de moment verbal fet públic després de la reunió que van mantenir representants del consistori flixanco, la CHE i l’empresa Endesa. Les parts van acordar que per recuperar l’ecosistema del meandre de Flix i minimitzar els problemes que ocasionen les plantes aquàtiques a la Central Nuclear d’Ascó, seria convenient fer dos desembassament a l’any de 1200 m3/s durant unes 14 hores, i cada mes un desembassament d’uns 300 m3/s.

Una decisió valorada positivament des del Grup Natura Freixe de Flix, sobretot pel canvi d’actitud de la CHE alhora que espera que s’acabi concretant en un document. Pere Josep Jiménez és membre del Grup Natura Freixe.

[escoltar tall de veu]

Els representants del Grup Natura Freixe van plantejar a la CHE la possibilitat de coordinar el nivell de l’aigua del pantà per evitar les fluctuacions sobtades que perjudiquen a terrenys de la reserva natural de Sebes.

CABAL ECOLÒGIC DE L’EBRE AL MEANDRE DE FLIX

2005-11-22T05:26:00.000-08:00

Acord entre les parts a l’hora de concretar un cabal ecològic del riu Ebre al seu pas per Flix. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Endesa i l’ajuntament de Flix acorden fer dos desembasaments a l’any, un al maig i altre a l’octubre, d’uns 1200 m3/s i cada mes un d’uns 300 m3/s.

Aquest és l’acord arribat entre la CHE, l’empresa elèctrica Endesa i l’ajuntament de Flix. No és la primera vegada que es parla d’aquest tema, representants de la CHE havien manifestat la voluntat de definir un cabal ecològic per l’Ebre al seu pas per Flix.

En aquesta línia també es va manifestar el nou director general d’Ascó-Vandellòs com una de les mesures a adoptar per minimitzar els problemes tècnics que els hi ocasionen la gran quantitat d’algues que baixen per riu. I des del consistori flixanco no cal ni dir que fa anys que reclamen un cabal ecològic pel meandre de Flix, l’ecosistema del qual esta molt malmès per la manca d’aigua.

Finalment les parts han arribat a l’acord de que dos cops a l’any, al mes de maig i al mes d’octubre, es faran desembasaments d’uns 1200 m3/s i cada més des de la presa de Flix se soltaran uns 300 m3/s. De moment, ens recorda el batlle de Flix Pere Muñoz, és un acord verbal i encara no hi ha res escrit, per be que és una bona noticia que espera que abans de final d’any s’acabi concretant.

[escoltar tall de veu]

Un acord aquest que arriba tot just quan els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de L’Ebre tenen previst presentar demà passat a l’ajuntament de Flix el projecte de la façana fluvial del municipi i les actuacions paral·leles. I que una de les exigències de l’actual govern municipal era definir i concretar un règim hidres de l’Ebre al seu pas per Flix, un projecte que contempla una inversió d’uns 6 milions d’euros

CENTRE D’EMPRESES

2005-11-21T05:13:00.000-08:00

El govern municipal es mostra optimista de cara a aconseguir el suport necessari de les administracions per a que el projecte del centre d’empreses acabi concretant-se. Un projecte aquest impulsat des del govern municipal com a eina que permeti tenir tots els elements necessaris de cara a concretar i impulsar les iniciatives econòmiques que hi ha sobre la taula, com per exemple el centre tecnològic i els que s’esdevinguin dels treballs relacionats amb l’extracció del residus del pantà de Flix.

El consistori flixanco dins la seva linea política per a impulsar el desenvolupament econòmic de la vila es plantejava la creació d’un viver d’empreses o centre d’empreses, una figura necessària per a canalitzar les diferent iniciatives o projectes relacionats amb la implantació de noves empreses i al mateix temps oferir el serveis necessaris a iniciatives i projecte empresarials .

És en aquest sentit que el batlle de la vila Pere Muñoz i el regidor Óscar Bosch han mantingut una reunió amb el conseller d’indústria de la Generalitat. De moment l’ajuntament de la vila compta amb el suport tant del ministeri d’indústria com la conselleria d’indústria.

Pere Muñoz s’ha mostrat optimista de que abans de que acabi l’any es pugui disposar d’una partida pressupostària per part del govern central que permeti fer realitat el centre d’empreses a Flix.

[escoltar tall de veu]

Tant bon punt el govern municipal disposi dels diners s’iniciaran els estudis pertinents, la redacció del projecte i l’execució de l’obra, i alhora cercar altres vies de finançament, per exemple el Cidem Incasol o des de la mateixa conselleria d’industrial del govern català.

RIBA-ROJA DENUNCIA EL PROJECTE DE LÍNIA D’EVACUACIÓ EÒLICA DE LA TERRA ALTA

2005-11-16T12:31:00.000-08:00

L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre amenaça amb anar als tribunals per evitar que la línia d’evacuació eòlica de la Terra Alta passi pel municipi, sense que primer es tanqui un acord que contempli compensacions econòmiques. L’alcalde de la població es manifesta indignat perquè el departament d’indústria ha tret a exposició pública el projecte d’aquesta línia d’evacuació i avança la presentació d’al·legacions.

La indignació de l’alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio, obeeix al fet que els serveis territorials d’indústria publiquessin ahir al Diari de Tarragona el projecte de la línia d’evacuació de l’energia eòlica de la Terra Alta entre la Fatarella i Riba-roja sense haver arribat a cap acord amb el municipi per l’afectació d’aquesta línia i desprès que el mateix departament va interrompre sense explicacions mesos enrera les negociacions que s’havien endegat amb el consistori.

L’alcalde es queixa de l’actitud del departament però també per la manca de corresponsabilitat del govern que 6 mesos desprès de que es lliurés a Medi Ambient l’estudi d’impacte ambiental de la tèrmica d’Iberdrola encara no ha emés cap resolució.

[escoltar tall de veu]

Aparicio assegura que tot el tema dels parc eòlics de la Terra Alta s’ha portat molt malament per part del govern, que en cap moment ha presentat a l’ajuntament el projecte d’aquesst parcs tot i ser una població inicialment afectada per la línia d’evacuació. L’alcalde ja ha avançat que la primera acció serà la presentació d’al·legacions atenent entre altres fets a que la línia creua un espai natural inclòs a la xarxa 2000 però també reclamant el soterrament de les línies. Aparicio a més reclama compensacions.

[escoltar tall de veu]

La línia d’evacuació entre la Fatarella i Riba-roja té 7,7 quilòmetres, 2,2 del terme de Riba-roja i el pressupost de construcció es de 1,1 milions d’euros. Precisament l’alcalde tampoc descarta que arribat el moment es pugui denegar des del consistori la llicència d’obres per al tram que afecta el municipi.

OLIFLIX PREMIAT A LA CAMBRA DE COMERÇ DE TORTOSA

2005-11-16T12:28:00.000-08:00

La qualitat de l’oli de la vila sota la marca Oliflix és reconeguda aquest cop per la Cambra de Comerç i Turisme de Tortosa. Antonio Rey rebrà un guardó de reconeixement per haver mantingut i apostat per la qualitat d’aquest oli que surt de la primera premsada en fred. L’acte de lliurament tindrà lloc aquest divendres a Deltebre.

La cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha organitzat la primera nit del Comerç i Turisme de les Terres de l’Ebre. Durant la celebració d’aquest acte es lliuraran premis i reconeixements a empreses i comerços de les 4 comarques de l’Ebre.

En concret s’entregaran 6 premis per als comerços i 6 altres premis a empreses relacionades amb el turisme. A més l’organització atorgarà diversos reconeixements a comerços i empreses ebrenques. Entre les empreses i comerços guardonats n’hi ha 4 de la comarca de la Ribera d’Ebre. En l’apartat de reconeixement, el jurat qualificador n’ha atorgat un a l’empresa Oliflix per la seva el·laboracio artesana de l’oli verge d’oliva.

No és pas el primer reconeixement que rep darrerament aquesta empresa flixanca, el darrer va ser la medalla de plata que va rebre per la “Guide of Fine Food” d’un dels premis més prestigiosos d’Anglaterra per la seva alta qualitat de l’oli. Per Antonio Rey rebre novament un guardó per la qualitat del seu producte és una satisfacció ja que entén que apostant per la qualitat a la llarga s’és recompensat.

[escoltar tall de veu]

El restaurant Fonda Barcelona de Móra la Nova serà guardonat per ser un comerç amb una llarga trajectòria dins la hostaleria, que ha estat regentat per diverses generacions familiars i per ser un establiment emblemàtic de la comarca. L’empresa Riu Natura de Móra d’Ebre és l’altra de les empreses de la comarca que rebrà un premi, aquest relacionat amb el turisme, esdevenint ara per ara un referent del turisme fluvial a la comarca. Un altre guardó de reconeixement se’n va cap a Rasquera, concretament al forn de pa Ca Planero, per la seva l’elaboració artesana dels pastissets i obert des de l’any 1929.

Els 4 consells comarcals de les Terres de l’Ebre, la Diputació de Tarragona, la Conselleria de Turisme del govern català, l’associació dels Empresaris de l’Ebre i els ajuntaments del territori col·laboren amb aquesta nit del Comerç i Turisme de les Terres de l’Ebre, que tindrà lloc aquest divendres a la població de Deltebre.

ELS TREBALLADORS D’ERCROS RECOLZEN UNA POSSIBLE VAGA

2005-11-15T11:44:00.000-08:00

El treballadors de la fàbrica de Flix donen suport a les reivindicacions del comitè d’empresa i es mostren disposats a anar a la vaga si l’empresa no atén les seves demandes, entre aquestes l’ampliació de plantilla.

Les assemblees de treballadors d’Ercros Flix celebrades ahir dilluns van donar la raó al comitè de fàbrica que recentment va trametre un comunicat explicant al personal l’incompliment per part de l’empresa dels acords que van permetre en el seu dia la signatura del pla de recuperació de marges i l’aplicació d’un expedient de regulació d’ocupació que afecta més d’una setantena de treballadors.

Unes reivindicacions que totes tenen a veure amb l’establiment de la plantilla de treballadors de la fàbrica d’acord amb el pactat amb l’empresa, i que sembla ser no s’està complint segons explica el secretari del comitè i representant de la USO Josep Tarragó.

[escoltar tall de veu]

Tarragó també ha reconegut que d’ençà la jubilació del que fins ara ocupava el càrrec de relacions industrials, la comunicació amb l’empresa s’ha fet complicada i que això ha entorpit les relacions entre ambdues parts.

Amb tot, el pròxim dilluns 21 es podria celebrar una reunió amb la direcció de fàbrica per tal de parlar d’aquestes qüestions i arribar a acords satisfactoris que d’entrada el comitè no descarta. Si no es així, els treballadors ja han donat el seu vist i plau a la possible convocatòria de la vaga proposada pel comitè com a mesura radical per presionar l’empresa.

CONSORCI MEMORIAL DE LA BATALLA DE L’EBRE

2005-11-15T11:28:00.000-08:00

L’Ajuntament de Flix és des d’avui membre del Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre. Així ho ha aprovat la junta general del consorci que també ha incorporat 4 municipis més: Ascó, Riba-roja, Móra d’Ebre i Gandesa, poblacions que van tenir un paper rellevant durant la Batalla de l’Ebre.

La nova junta general ha donat d’aquest manera resposta a les sol·licituts que en el seu dia es van fer des d’aquests municipis en el que manifestaven la voluntat d’incorporar-se a l’esmentat consorci. Tots 5 municipis van tenir un paper rellevant duran els 115 dies de la Batalla de l’Ebre. La major part, poblacions de la Terra Alta, però també de la Ribera d’Ebre.

La incorporació d’aquests nous membres s’ha produït ara, després de superar tot un seguit d’entrebancs i de tràmits administratius com per exemple modificar els estatuts i les opinions adverses al voltant de l’ampliacio i haver aconseguit defugir dels localismes.

El batlle de Flix Pere Muñoz es mostra avui satisfet de que per fi Flix s’hagi incorporat a aquest consorci, formant part del consell d’administració alhora que comenta també els beneficis es pot generar des d’un punt de vista turístic.

[escoltar tall de veu]

El president del consorci i delegat del govern a les Terres de L’Ebre, Lluís Salvador va parlar de que per fi s’ha aconseguit complir amb la vocació del COMEBE, portar a terme un projecte conjunt que sigui referent de la recuperació de la memòria històrica. La incorporació de Flix i dels 4 municipis més suposarà que al calendari d’actuacions d’aquest consorci s’hagin d’afegir dos nous centres d’interpretació, un d’aquest possiblement s’ubiqui en un dels 4 municipis de la Ribera d’Ebre.

REVISIÓ DE LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ

2005-11-14T11:29:00.000-08:00

Una delegació de catorze experts de la World Association of Nuclear Operators (WANO), entitat que avalua els operadors nuclears del món, visitarà la central nuclear d’Ascó del 18 de novembre al 2 de desembre. Els experts suggeriran una sèrie de millores.

La World Association of Nuclear Operators (WANO) està formada per una sèrie d'especialistes que avaluen els sistemes de gestió i funcionament de les centrals nuclears del món. Els operadors nuclears es divideixen per zones d'actuació i, en el cas de les centrals d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs II (Baix Camp), pertanyen a l'àmbit de París. Les revisions de la WANO es coneixen amb el nom de 'peer review'.

Per aquest motiu, un grup de catorze experts internacionals visitaran la central nuclear d'Ascó, del 18 de novembre al 2 de desembre, per tal de revisar totes les àrees de la central. Els especialistes avaluaran l'estat de l'explotació de la nuclear, identificaran totes les actuacions i n'exportaran les bones pràctiques. En acabar, els experts suggeriran a la direcció d'Ascó una sèrie de millores. Més endavant, una delegació de sis experts de WANO, tornarà a visitar la nuclear per comprovar si s'han efectuat les millores suggerides. Eugeni Vives és el portaveu de la central nuclear d'Ascó-Vandellòs.

[escoltar tall de veu]

El director de la central, Rafael Gasca, ha explicat que enguany s'ha invertit uns 52 milions, que s'han concretat majoritàriament amb l'adquisició de vuit transformadors nous.

MILLORA DE LA XARXA D’AIGUA POTABLE A FLIX

2005-11-10T11:32:00.000-08:00

L’Ajuntament de Flix abordarà en els pròxims mesos importants obres d’arranjament i millora de la xarxa d’aigua potable del municipi. La Generalitat li ha concedit una subvenció de més de 225.000 € com ajut al finançament d’aquest projecte d’obres valorat en 290.000 €.

El finançament per part del govern català amb gairebé el 77% del pressupost global del projecte d’actuacions a la xarxa d’aigua i clavegueram permetrà resoldre els problemes detectats en diferents punts de la xarxa. Entre aquests l’arranjament del dipòsit d’aigua dels Comellarets, a la zona de l’institut. Jaume Masip és el regidor d’urbanisme.

[escoltar tall de veu]

Les actuacions a la xarxa d’aigua i clavegueram s’extendran també a diversos carrers de la població, entre aquests al carrer Mirador i al carrer Esglèsia, on es canviara el sistema d’aigua potable i el clavegueram, obres que s’aprofitaran segons confirma el regidor Masip per fer de nou els dos carrers.

[escoltar tall de veu]

Altres punts de la xarxa d’aigua i clavegueram on s’actuarà és al carrer Comellarets i a la Travessera de Llevant, on es renovarà la xarxa d’aigua potable i als habitatges de la zona de la depuradora a l’altra part del pont, que no disposaven de clavegueram i on s’ha construit un col·lector que connecta amb la planta de depuració. Aquesta actuació ja executada així com també el canvi de la xarxa d’aigua potable i de clavegueram de la zona de la Ventonella que es va realitzar mesos enrera, estan incloses tambe en aquest projecte.

Altres obres a escometre afecten a les bombes de suportació de l’Aubal, l’aplicació de sistemes de cloració intermig i l’automatització del sistema de control de la xarxa. De nou Jaume Masip.

[escoltar tall de veu]

El titular d’urbanisme ha explicat que aquestes actuacions s’han prioritzat per sobre d’altres de menys urgencia, que hauran de ser objecte d’un segon projecte d’arranjament.

EXTRACCIÓ DELS RESIDUS AL PANTÀ DE FLIX

2005-10-27T13:58:00.000-07:00

Al 2009 el pantà de Flix quedarà lliure dels sediments tòxics que hi ha acumulats. La comissió de seguiment va aprovar ahir pràcticament per unanimitat l'extracció dels fangs contaminats del pantà recolzant així la proposta elevada per la comissió tècnica. A principis del 2007 començaran els treballs d'extracció que comportaran una importantíssima inversió situada entre els 100 i 150 milions d'euros. Part dels materials seran tractats i traslladats a l'abocador del Racó de la Pubilla.

Es confirma doncs el que ja avançàvem ahir als informatius de la ràdio i queda descartada l'opció del confinament dels materials tòxics acumulats al pantà. L'extracció dels residus químics requerirà una complexa actuació que permetrà retirar de l'embassament 700 mil m3 de residus dels quals 500 mil corresponen a material contaminat pels vessaments químics al riu i la resta són sediments inerts de l'entorn de la zona d'acumulació. Es calcula que uns 100 mil m3 del total del fangs contaminats, i que corresponen als de més alta toxicitat, es traslladaran a la planta de tractament que es construirà prop de la zona d'actuació per sotmetre'ls a un tractament tèrmic que facilitarà el seu assecat, i d'inertització mitjançant tècniques d'oxidació i aplicació de calç. Posteriorment i un cop tractats es traslladaran a l'abocador del Racó de la Pubilla mitjançant una cinta transportadora coberta que recorrerà aproximadament els 7 quilòmetres que separaran la planta de tractament i l'abocador.

Per l'extracció dels residus de l'embassament es construiran dos murs: un provisional de material metàl·lic, que permetrà aïllar els residus del riu i poder-los treure amb més operativitat i un segon de fix que subjectarà els terrenys de fàbrica i que tindrà entre 2 i 3 quilòmetres de longitud, també s'està estudiant la conveniència d'un tercer mur per protegir la reserva natural de Sebes. Adrián Baltanós és el director general d'Aquamed.

[escoltar tall de veu]

Un cop aixecat el mur es procedirà a l'extracció dels residus mitjançant una draga ecològica que garanteix la màxima seguretat segons explica el secretari general per al territori i la biodiversitat Antonio Serrano.

[escoltar tall de veu]

Paral·lelament al projecte es desenvoluparà un pla d'emergència per si hi hagués qualsevol incidència. Un risc però que en tot cas el número 2 del ministeri considera molt minimitzat, atès les accions previstes en aquest sentit dins el mateix projecte.

[escoltar tall de veu]

La inversió prevista per a l'execució d'aquest projecte se situa entre els 100 i 150 milions d'euros, que en bona part podria finançar la Unió Europea. De fet ja s'ha confirmat una aportació d'Europa de 3 milions 200 mil euros per al cofinançament dels estudis de caracterització que s'han fet a la zona del pantà i que han premés elaborar els posterior projectes de descontaminació. Uns estudis que han tingut un cos de 4 milions d'euros.

Es confia que abans d'abril del 2006 es disposi ja de l'estudi d'impacte ambiental per a procedir a l'aplicació de les mesures correctores que se'n puguin derivar i que la redacció definitiva del projecte estigui enllestida entre agost i octubre del pròxim any. L'inici de les obres se situa cap a començaments del 2007 i s'acabaran al 2009. Durant aquell any es procedirà a l'execució de treballs d'adequació de l'entorn de la zona d'actuació i també a l'abocador del Racó de la Pubilla.

DESCONTAMINACIÓ DEL PANTÀ DE FLIX

2005-10-26T13:56:00.000-07:00

Avui es decidirà i se sabrà quina de totes les alternatives possibles es tria per descontaminar el pantà de Flix. La comissió de seguiment es reunirà aquesta tarda a l'ajuntament de la vila per decidir definitivament aquesta qüestió. De moment tot sembla indicar que les conclusions de la comissió tècnica aposten per l'extracció del llots contaminats.

El secretari general per al territori i la biodiversitat, Antonio Serrano presidirà aquesta reunió d'avui a Flix, tal vegada la més important de les que s'han celebrat fins ara, perquè avui es coneixeran els resultats dels estudis de caracterització que s'han realitzat en els darrers mesos a la zona i que segons sembla difereixen, en quan a quantitats, a les que recull l'informe del CESIC que ara fa un any es va fer públic. Però avui també la comissió de seguiment ha d'estudiar les conclusions sobre les propostes de descontaminació del pantà que la comissió tècnica ha elevat a la de seguiment i que segons sembla aposten per l'extracció del fangs tòxics acumulats al pantà segons que ha avançat el batlle de la vila, Pere Muñoz.

[escoltar tall de veu]

El batlle de Flix espera que a finals del 2006 o començaments del 2007 puguin començar ja les actuacions de descontaminació a l'embassament de Flix.

VAGA DE PESCADORS

2005-10-25T13:54:00.000-07:00

La radicalització de la protesta dels pescadors dificultarà i molt trobar peix fresc al mercat i de qualsevol procedència. Aquesta matinada Mercabarna encara ha pogut vendre el peix en stock però a partir d'ara la secció de peix quedarà tancada mentre duri el bloqueig al port de Barcelona.

El bloqueig indefinit al port de Barcelona des d'ahir al vespre se suma al de Tarragona, València, Castelló, Gandia i Almeria que resten totalment incomunicats per mar. El port de Barcelona preveu que en les pròximes 24 hores aquest bloqueig afecti 23 entrades i 35 sortides de vaixells. Mentrestant, el port de Tarragona continua bloquejat i ja hi ha uns 16 vaixells aturats als quals s'impedeix l'entrada per descarregar.

Els pescadors expliquen que el preu del carburant els deixa pràcticament sense beneficis i que viuen una situació molt crítica, per això asseguren que no afluixaran i que faran el que sigui per salvar el sector. Els pescadors de la federació nacional de confraries de pescadors demanen un fons de garantia que permeti la compra de gas-oil a un preu de 30 cèntims per litre, i no estan disposat a rebaixar ni una mil·lèsima aquesta postura segons assegura el vice-president de la confraria de pescadors de Barcelona, Antonio Caparrós.

[escoltar tall de veu]

L'administració ofereix una rebaixa d'entre 8 i 9 cèntims el litre de combustible per deixar-lo en 39 cèntims.

MIRIAD 21 I IRIS A PARÍS

2005-10-24T13:50:00.000-07:00

París va acollir dijous i divendres passat les jornades europees sobre àrees industrials de risc que han participat en els projectes Miriad 21 i Iris, que ha celebrat aquest dies a la capital francesa el seu col·loqui final. L'ajuntament de Flix ha participat en aquestes jornades com a municipi químic.

El batlle de Flix va ser l'encarregat d'explicar l'experiència de la població com seu d'una indústria química centenària i la situació actual en matèria de residus químics que pateix el municipi i com s'està gestionant des de les diferents administracions.

[escoltar tall de veu]

Les jornades de París van posar punt i final al treball de camp del projecte Miriad 21, que pretén globalitzar a nivell europeu els mecanismes d'equilibri entre les indústries químiques, el medi ambient i la societat del territori que les acull i que coneixem com Agendes 21. I el projecte Iris que proposa mesures per harmonitzar els sistemes de senyalització i alerta. De nou Pere Muñoz.

[escoltar tall de veu]

Les conclusions i les propostes plantejades ens aquest dos programes presentaran properament al parlament. A mes de Flix , Tarragona, Sant Celoni i la Pobla de Mafumet també han participat en aquests programes.

SOL INDUSTRIAL A LA RIBERA EBRE

2005-05-13T14:28:00.000-07:00

El conseller de política territorial i obres publiques Joaquim Nadal ha anunciat noves promocions industrials a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta.

L’Institut Català del Sol te en fase d’estudi la creació d’un nou sector industrial a Flix, es a dir sol industrial públic, el tema però no esta massa avançat, si més no aquest és el parer del batlle de Flix, Pere Muñoz. El conseller Nadal ha assegurat que la creació de més de 85 hectàrees de nou sol industrial a les comarques de la Ribera d’Ebre i Terra Alta servirà per impulsar la dinamització econòmica d’aquesta zona.

Una de les accions anunciades pel conseller es la compra per part de l’Incasol de 38000 m2 al futur polígon industrial de les Camposines, al terme de la Fatarella. Uns terrenys equidistants entre els municipis de Gandesa, Móra i Flix afirmant que ja s’ha iniciat la redacció dels documents i que esta previst tramitar-los per a la seva aprovació en el transcurs d’aquest any 2005.

També va parlar de la posada en funcionament del polígon industrial el Motllo situat entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa explicant que disposen de 23’5 hectàrees als terrenys on s’havia d’ubicar la central Enron i que ara es disposaran pel nou polígon.

[escoltar tall de veu]

PISOS DE PROTECCIÓ OFICIAL A ASCÓ

2005-05-13T14:25:00.000-07:00

La Generalitat promocionarà 18 habitatges de protecció oficial a Ascó.

Aquestes vivendes seran de lloguer i es destinaran preferentment a famílies amb residència habitual o be amb lloc de treball al municipi d’Ascó. L’ajuntament d’Ascó és propietari d’una finca situada a la carretera de Camposines. El terreny es de 607,45 metres quadrats, dins una parcel·la de 1079 metres quadrats que cedirà a l’Institut Català del Sol de manera gratuïta i lliure de càrregues totalment urbanitzada i amb els serveis d’aigua, clavegueram i escomesa de baixa tensió a peu de parcel·la.

A més el consistori s’encarregarà d’enderrocar les edificacions i de desmuntar el cobert que hi ha a la finca. També assumirà el trasllat del molí d’oli i la premsa que actualment romanen també al terreny on es farà la promoció d’habitatges.

Per la seva banda la direcció general d’habitatge, mitjançant l’Institut Català del Sol, hi durà a terme la construcció d’aquests 18 habitatges i aparcaments en planta baixa de protecció oficial, que s’adjudicaran en règim de lloguer i es destinaran preferentment a famílies amb residència habitual o amb lloc de treball al municipi. El conveni per d’aquesta promoció es va signar ahir per part del secretari d’habitatge Ricard Fernández i l’alcalde d’Ascó Antoni Casanova.

JOAQUIM NADAL VISITA LES OBRES FINALITZADES DE LA CARRETERA C-12

2005-05-12T14:14:00.000-07:00

El conseller de política territorial i obres públiques Joaquim Nadal va aprofitar la seva estada ahir a les Teres de l’Ebre per visitar les obres finalitzades del nou traçat de la carretera c-12 entre Ascó i Garcia.

Els treballs s’han efectuat en un tram de 10 quilòmetres entre el pont sobre el riu Siurana al nord de Garcia i el pont sobre l’Ebre que comunica Vinebre amb Ascó. La nova secció de la carretera es de 10 metres d’amplada, amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5. A destacar el tram en variant a Garcia amb un nou traçat d’uns 500 metres de longitud per tal d’eliminar uns revolts. En aquest tram s’ha construït un viaducte d’uns 60 metres de longitud i 11 d’amplada, format per 3 trams.

A més dels accessos als nuclis urbans de Garcia i Vinebre, de l’obra en destaca també la construcció de dues àrees de descans amb aparcament per a vehicles i zones de lleure. En aquest punt del pas de l’ase, s’ha construït un pont de 15,5 metres de longitud per tal de preservar el jaciment arqueològic que acull restes d’un port fluvial ibèric i permetre la connexió a peu de les dues àrees. També s’ha actuat en el pont d’Ascó que ha passat de 8,4 a 10 metres d’amplada amb vorera per als vianants. Amb l’adequació del nou traçat de l’eix de l’Ebre entre Ascó i Garcia es resol una vella reivindicació social i política de la zona.

Per altra part i durant la seva visita a el titular de política territorial i obres públiques Joaquim Nadal va confirmar que el govern ja ha començat a preparar la documentació per iniciar el projecte de desdoblament de l’Eix de l’Ebre en sintonia amb l’acord territorial consensuat fa alguns dies entre les forces polítiques de les Terres de l’Ebre.

[escoltar tall de veu]

FIRA DEL LLIBRE I L’AUTOR EBRENC

2005-05-12T14:11:00.000-07:00

Móra d’Ebre tornarà a acollir el pròxim mes de juny una nova edició de la Fira del Llibre i l’Autor Ebrenc. Aquesta segona edició se celebrarà els dies 10 i 11 sota l’organització del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

La potenciació i el major coneixement de la literatura ebrenca es el principal objectiu d’aquest certament firal que a diferència de l’edició de l’any passat, la primera, enguany presenta algunes novetats destacades.

Tot i que la fira s’inaugurarà el dissabte dia 11 per part del president de la Institució de les Lletres Catalanes Jaume Subirana, ja el divendres l’organització ha previst tot un seguit d’activitats de caire més lúdic per anar fent boca.

I és que el que es vol és que aquest esdeveniment no només sigui un punt de trobada del món de les lletres de les Terres de l’Ebre sinó que també sigui escenari de la cultura i el folklore del territori segons explica Albert Pujol, responsable de l’organització de la fira.

[escoltar tall de veu]

www.llibresebrencs.org

LA SEQUERA I ELS EMBASSAMENTS DE LA PROVÍNCIA

2005-05-11T14:08:00.000-07:00

La sequera que es pateix arreu, està provocant que els diferents governs es plantegin aplicar tot un seguit de mesures en cas de que persisteixi la manca de plujes.

Precisament degut a la important sequera que ens afecta, el departament de Medi Ambient ha elaborat un decret de mesures puntuals de restriccions bàsicament referides a l’estalvi i als desembassaments. Segons l’Agencia Catalana de l’Aigua els embassaments a les comarques de Tarragona es troben de mitjana al 71’66% de la seva capacitat.

El de Siurana es troba al 83’4% i el de Riudecanyes al 28’81% i el de Foix al 94%. El pantà de Riba-roja, competència de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, dels 210 hectòmetres cúbics de capacitat al dia d’avui es troba al 96’94%. Actualment la situació al camp de Tarragona no és tan greu com a la resta del país ja que gran part del subministrament d’aigua procedeix de l’Ebre, amb un cabal que hores d’ara és d’uns 209 metres cúbics per segon a la Ribera d’Ebre.

El decret de mesures puntuals de restriccions elaborat pel departament de medi ambient contempla en una primera fase mesures d’estalvi d’aigua en recs, usos lúdics i jardins però no de consum de boca. Salvador Milà és el conseller de Medi Ambient.

[escoltar tall de veu]

VIES VERDES A LA TERRA ALTA

2005-05-11T14:07:00.000-07:00

La comarca de la Terra Alta continua apostant de valent en la potenciació de les vies verdes, una proposta turística, cultural i esportiva que cada cop atreu més visitants a la zona.

Coincidint amb la commemoració del dia de les vies verdes, el Consell Comarcal de la Terra Alta ha organitzat dos recorreguts guiats, un amb bicicleta i l’altre a peu, per al proper diumenge 29 de maig.

El recorregut que proposa l’organització pels aficionats a la bicicleta té un total de 9 quilòmetres, sortirà de l’estació de Bot fins l’estació d’Horta de Sant Joan seguint el traçat de la via verda. Pel que fa a l’excursió a peu, la proposta és sortir de l’estació de Bot fins a la Fontcalda, un total de 5 km. El preu fixat per l’organització es de 25 € i inclou l’esmorzar, obsequi, dinar i recorregut guiat. Les persones interessades en participar en aquesta diada poden inscriure’s al Consell Comarcal de la Terra Alta.

La via verda de la Terra Alta segueix el tram de l’antic ferrocarril, ara asfaltat, que unia les poblacions de Tortosa i la Puebla de Híjar a l’Aragó. L’itinerari creua les serres de Pàndols i de Cavalls, i compta amb un total de 23 km de recorregut que connecten també amb la via verda del Baix Ebre, que en un futur s’ha dit connectarà pel nord amb la via verda de l’Aragó.

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL D’IBERDROLA PRESENTAT A RIBA-ROJA

2005-05-10T12:06:00.000-07:00

Iberdrola presenta l’estudi d'impacte ambiental de la central de cicle combinat que ha projectat a Riba-roja d'Ebre.

Des de l’alcaldia de Riba-roja es confia que les administracions donin llum verda al projecte que d’acord amb l’estudi d’impacte s’ajusta a llei que es pugui complir el termini inicial de posta en marxa previst per a finals del 2008. L'alcalde de Riba-roja José Luis Aparicio disposa ja d’aquest estudi d’impacte ambiental de la central de cicle combinat de 800 megawatts que Iberdrola ha de construir al municipi i que ja ha estat tramés als departaments d’Indústria i Medi Ambient de la Generalitat així com al Ministeri d’Indústria.

Un projecte que com es dedueix de l’estudi d’impacte ambiental s’ajusta a la normativa i que podria acabar de tramitar-se en un any i mig si no apareixen impediments que puguin retardar el procés.

[escoltar tall de veu]

OBRES A L’ESTACIÓ DE MÓRA LA NOVA

2005-05-10T12:02:00.000-07:00

El Ministeri de Foment ha licitat ja les obres d’adequació de l’estació de tren de Móra la Nova. El projecte té un pressupost d’uns 252.000 € i el termini d’execució és de dos mesos des del moment de l’adjudicació del projecte.

Les principals actuacions són la rehabilitació del vestíbul, la sala d’espera, les taquilles de venda de bitllets, la cantina, el restaurant i la part destinada a serveis interns. A més es millorarà el paviment, es construiran les voreres i se substituiran alguns graons de les escales per rampes a la zona destinada a l’aparcament. L’augment de les andanes els donarà una longitud de 147 metres en el cas de la via 2 i uns 90 metres a la via 4; l’amplada serà de 3 metres i inclourà també la construcció de dos rampes adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

GRUP DE TREBALL SOBRE EL PATRIMONI ÍBER

2005-05-09T11:53:00.000-07:00

S’ha creat un grup de treball per promocionar el patrimoni ibèric de les Terres de l’Ebre, que tindrà com tasca principal definir un pla d’accions futures que doni a conéixer el patrimoni íber de l’Ebre a través de l’anomenada Ruta dels Íbers.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, recollint les peticions efectuades per part dels ajuntaments del territori i del CERE, s’ha fixat l’objectiu de donar a conéixer el ric patrimoni ibèric de l'Ebre i actuar a través d'ell com un element dinamitzador de l'economia de la zona, sense oblidar els aspectes relacionats amb la recerca, documentació i correcta converssió d’aquest patrimoni.

El director dels serveis territorials de cultura a les Terres de l'Ebre Antoni Sabaté explicava la importància d'aquesta iniciativa en el marc del projecte turístic de comarca i la necessària implicació dels ajuntaments en facilitar la titularitat pública dels diferents jaciments arqueològics que hi ha a la zona.

[escoltar tall de veu]

SIRGA D'OR JERONI DE MORAGAS

2005-05-09T11:50:00.000-07:00

La consellera d’educació Marta Cid va entregar el premi honorífic Sirga d’Or de 2004 a l’associació Jeroni de Moragas de Móra d’Ebre.

El guardó el va recollir el gerent d’aquesta entitat, Josep Maria Garcia, dedicada des de fa 26 anys a la formació i a la inserció laboral de persones amb discapacitats psíquiques. La consellera Marta Cid va destacar en el seu parlament la seua vinculació professional al món de l’educació especial desitjant que premis com aquest serveixin d’estímul per a continuar treballant.

[escoltar tall de veu]

FLIXANCOS A MADRID

2005-05-09T11:45:00.000-07:00

Els flixancos residents a Madrid llancen la idea d’organitzar una trobada a Flix amb tots els flixancos que viuen fora del poble.

Gairebé una trentena de flixancos que viuen a Madrid es van trobar aquest dissabte per dinar, van recordar coses del poble, van mirar un grapat de fotografies que els hi va portar Francesc Ramon Visa i fins i tot van cantar una cançó composada per aquesta ocasió. Una trobada emotiva on van tenir l’oportunitat d’intercanviar i d’explicar-se els seus records de joventut i de visualitzar a través de fotos els canvis que ha patit el poble amb el pas dels anys, de xerrar de com participaven de les tradicions i de les festes i d’aquelles persones que van deixar enrera quan van marxar del poble. Manolo Alabart, un dels organitzadors de la trobada ha dit per Ràdio Flix que estaria molt be organitzar una trobada a Flix amb tots el flixancos que viuen fora vila.

[escoltar tall de veu]