dilluns, de gener 30, 2006

FIRA DE L’OLI A MORA LA NOVA

L’oli de la cooperativa agrícola de la Serra d’Almos, l’oli produït per Pere Vallespí de Villalba dels Arcs i l’oli Sunyer de Ginestar han estat els 3 guanyadors del concurs d’olis celebrat en el marc de la 4ª edició de la Fira de l’Oli de Móra la Nova, que segons l’organització ha estat visitada aquest cap de setmana per entre 7 i 8 mil persones.

Aquesta podria ser segons el director de la fira i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Móra la Nova, Pasqual Bellmunt, l’edició de la consolidació de la Fira de l’Oli de Móra la Nova.

[escoltar tall de veu]

Evidentment el punt d’atracció principal i l’objectiu més important d’aquest certament és el concurs d’olis que ahir i considerant les diferents denominacions d’origen van donar com a guanyadors enguany l’oli de la cooperativa agrícola Serra d’Almos de la DOP Siurana , l’oli produït per Pere Vallespí de vilalba dels Arcs de la DOP Terra Alta i l’ oli Sunyer SL de Ginestar va ser el mes valorat de la Ribera d’Ebre.
Pasqual bellmunt reconeix que enguany malgrat la poca qualitat de produccio la qualitat de l’0li ha estat excel.lent.

[escoltar tall de veu]

Enguany la fira ha comptat amb 41 expositors arribats de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, el que representa gairebé el 100% dels productors d’oli d’aquestes comarques.

Una de les figures que han passat enguany per la fira com a convidada d’honor ha estat la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda.

dijous, de gener 26, 2006

ACORD PER REDUÏR LES EMISSIONS DE MERCURI A ERCROS

El ministeri de Medi Ambient i les empreses del sector industrial del clor-alcalí han renovat l’acord per a reduïr les emissions de mercuri. Ercros apostarà per reduïr l’impacte ambiental, des de l’any 1999 al 2003 ha reduït un 37% de les emissions i es compromet reduïr des d’ara i fins l’any 2011 el 47%.

Aquest nou acord estarà vigent durant 6 anys i suposa un clar avanç respecte a l’anterior de l’any 1999, i estableix les condicions per a que a l’any 2011 totes les plantes presentin un pla de reconversió de la tecnologia d’amalgama -cel·les de mercuri- que genera emissions d’aquest contaminant a la tecnologia de membrana que no es produeix i si no ho presenten hauran de tancar les plantes.

La portaveu d’Ercros Teresa Conessa ha dit a l’informatiu que Ercros continuarà amb la seva política d’anar reduint les emissions de mercuri tal i com ho porten fent des l’any 98. Conessa diu que després de reduir el 37% de les emissions ara s’obre una nova etapa per a reduir el 47%.

[escoltar tall de veu]

Ercros Flix i Tarragona, i Solvay química de Martorell són les tres plantes catalanes que aposten per a reduïr les emissions de mercuri, un contaminat tòxic que segons els compromisos internacionals actuals ha de desaparèixer dels processos productius.

Les inversions necessàries per a complir aquest acord voluntari subscrit ahir entre les parts ascendeix a 30 milions d’euros, que correran a càrrec de les empreses del sector.

La planta d’Ercros Flix te una capacitat anual de producció de 150 tones i la seva tecnologia es d’amalgama. La seva continuïtat estarà subjecta al canvi d’aquesta tecnologia per la de membrana que es la que no genera emissions de mercuri.

dimarts, de gener 24, 2006

DENÚNCIA A L’AJUNTAMENT DE FLIX PER LA INSTAL·LACIÓ DE CAMERES A LA SEVA FAÇANA

Un veí del municipi presenta una denúncia a l’ajuntament per la col·locació de cameres de vigilància a les façanes de l’ajuntament abans i després de les festes de Nadal. Aquest veí reclama en la seva denúncia que l’ajuntament informi si s’ha seguit el procediment establert per obtenir el permís legal de la junta de seguretat de Catalunya. La denúncia del veí ha provocat la retirada de la única càmera que quedava en servei i l’ajuntament reconeix que no es va seguir el procediment legal a que estan obligades aquest tipus d’instal·lacions.

Fonts municipals han explicat que certament un dia abans de Nadal es va instal·lar una càmera a la façana principal de l’edifici de l’ajuntament perquè des de fa temps aquesta es objecte d’agressions en forma de pintades i llançaments d’objectes. Així mateix també per controlar el pessebre de la Plaça de l’Església, que els dos darrers Nadals ha estat objecte d’actes vandàlics. Després de Reis aquesta mateixa càmera es va instal·lar a la façana de darrera de l’ajuntament per tal de controlar l’ús dels contenidors de deixalles del carrer Gombau, que degut a les obres del carrer Major es van desplaçar del seu emplaçament habitual i que tot i les reiterades advertències al veïnat , alguns encara continuaven dipositant les seves deixalles al carrer en el lloc on abans hi estaven els contenidors. Amb tot es reconeix que la instal·lació d’aquestes cameres es va fer sense l’autorització pertinent i que davant la denúncia del veí en qüestió es va decidir retirar la càmera i iniciar el procés escaient per a legalitzar aquest tipus d’instal·lacions de vigilància.

Per la seva banda el veí ha reconegut que una d’aquestes cameres enfocava part de la seva vivenda, però que en qualsevol cas aquesta mena de vigilància requereix dels permisos legals obligats i dels avisos públics pertinents, o altrament representa un atemptat contra la intimitat dels ciutadans.

S'ESFONDRA UNA CASA A MÓRA D'EBRE

Una casa deshabitada s'ha esfondrat parcialment aquesta matinada a Móra d’Ebre. Concretament han baixat tres de les quatre plantes que tenia l'immoble. Sortosament no s’ha hagut de lamentar cap ferit. L'ajuntament de Móra d'Ebre ha obert un expedient als antics propietaris de la casa pel seu estat d'abandonament.

Els fets han passat aquesta matinada a les quatre. Un edifici de quatre plantes situat al número 3 del carrer Vila de Móra d'Ebre ha baixat parcialment i s'han esfondrat tres plantes. Es tracta d'una casa deshabitada que estava en obres. No s'ha hagut de lamentar cap ferit ni tampoc s'ha hagut d'evacuar ningú. Al lloc dels fets hi han anat dues dotacions dels bombers que han treballat durant una hora. Els tècnics municipals s'han fet càrrec de l'esfondrament i han hagut de fer caure una paret. El consistori ha obert un expedient als antics propietaris per l’estat d’abandó de la casa.

Batiste Montagut és el tinent alcalde de l’ajuntament de Móra d’Ebre.

[escoltar tall de veu]

Per altra part el consistori de Móra d’Ebre ja ha avançat que en el marc del pla d’ordenació urbanística municipal, que es troba es fase d’elaboració, tenen previst incloure un estudi o informe sobre l’habitabilitat de les cases del nucli antic per tal d’aplicar les mesures necessàries que evitin fets com aquest.

[escoltar tall de veu]

Un pla d’ordenació urbanística municipal que el govern de Móra d’Ebre ha decidit convocar una reunió amb els veïns i els diferents sectors econòmics de la vila per a requerir la seva participació en la confecció del pla.

dimecres, de gener 18, 2006

EL GRUP DE NATURA FREIXE TORNA A PUBLICAR LA REVISTA ALJUB

Torna després de dos anys a publicar-se la revista Aljub del Grup de Natura Freixe de Flix, gràcies a l’aportació de Caixa Tarragona en el marc del conveni entre les caixes d’estalvis i la Generalitat de Catalunya.

Arriba per tant al carrer el numero 13 d’aquesta revista que obre amb una espectacular imatge aèria del meandre de Flix amb el títol: “L’Ebre, esperances de futur”, frase que vol resumir tots els projectes de futur que afecten l’Ebre i la població de Flix.

Els 2000 euros d’aportació de Caixa Tarragona han permès al Grup de Natura Freixe, ha dit Pere Josep Jiménez membre de Freixe, a reprendre l’activitat de continuar editant exemplars de l’Aljub i poder garantir la seva periodicitat semestral.

[escoltar tall de veu]

Com en anteriors números la revista segueix l’estructura amb una primera part formada per articles de col·laboració de diversos científics que fan treballs a la zona.

La temàtica dels articles és prou variada: el silur, els ratpenats, les plantes medicinals, les papallones nocturnes... entre altres.
En aquest numero hi ha un extens article recopilatori dels cinc anys del Projecte de Reintroducció de la Cigonya Blanca a les Terres de l’Ebre, i d’altres que mostren els diferents projectes que es duen a terme a la Reserva de Sebes.

Tant per la seva temàtica com per la qualitat d’impressió a tot color, és una publicació de característiques úniques a nivell de tot Catalunya, tant sols es poden trobar al mercat dos o tres més publicacions conservacionistes de la qualitat d’Aljub.
El seu tiratge és de 400 exemplars, que els socis del Grup de Natura Freixe reben gratuïtament, i el preu de venda a les llibreries és de 2,50 €.

EL GOVERN ATORGA LA PLACA PRESIDENT MACIÀ A LA CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ DE TORTOSA

El govern ha acordat atorgar una de les plaques Francesc Macià a la cambra oficial de comerç, indústria i navegació de Tortosa, pel seu impuls econòmic en diferents sectors de les Terres de l’Ebre.

La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa -corporació consultiva de l'Administració- va ser creada el 8 de març de 1908, per un grup d'homes d'empresa que es reunien a les cases consistorials sota la presidència de l'alcalde de la ciutat.

Tres anys més tard van ser emparats per la Llei de Bases i posterior Reial Decret -llei de 26 de juliol de 1929-, per representar els interessos generals del comerç, indústria i la navegació de la seva zona. Al 1993 es va aprovar la Llei 3/93 de 22 de març, bàsica per les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, que feien necessari un nou text legal que substitueix la Llei de Bases de 1911, a causa de les grans transformacions en l'àmbit social, polític i econòmic de la nació.

Les seves funcions es van centrar en el caràcter públic administratiu: emissió d'informes, recopilació d'usos mercantils, expedició de certificats, etc., així com la promoció de productes espanyols a l'exterior.

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa ha impulsat les necessitats empresarials en diferents sectors productius de les Terres de l'Ebre. El seu president, Valentí Faura ha rebut així aquesta important distinció que entén com un reconeixement a la feina ben feta de la cambra.

[escoltar tall de veu]

Faura ha anunciat que el pròxim mes de juny hi ha previst el canvi de plenari de la cambra de comerç que donarà lloc a la integració de nous empresaris que regiran els destins de la cambra i que pot comportar també un canvi en la presidència i en el comitè executiu. Mentrestant l’actual junta esta treballant en una programació de conferències d’alt nivell en les que hi participaran altes personalitats del mon de la política com el president del Parlament de Catalunya, l’ex-president de la Generalitat i també del món econòmic com la Patrícia Botín.

L’actual president de la cambra també ha confirmat que estan esperant amb interès l’aprovació de l’estatut de Catalunya que ha de reconèixer jurídicament la vegueria de les Terres de l’Ebre permetent així la integració ,de forma voluntària, del comerç de la Ribera d’Ebre i Terra Alta a la cambra de Tortosa i que fins ara es veuen obligats a mantenir la seva adscripció a la cambra de Reus. De nou Valentí Faura.

[escoltar tall de veu]

L'acte d'entrega de la Medalla President Macià a la cambra de comerç de Tortosa , tindrà lloc el proper 1 de febrer i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i del conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé.

dimarts, de gener 17, 2006

FIRA DE L’OLI A MÓRA LA NOVA

La coneguda cuinera Carme Ruscalleda, que recentment el seu restaurant Sant Pol de Mar ha obtingut la tercera estrella Michelin, parlarà a Móra la Nova de l’oli d’oliva a la cuina tradicional catalana. Una activitat emmarcada a la Fira de l’Oli de Móra la Nova juntament amb el concurs i tast d’olis.

Un total de 40 almàsseres de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Terra Alta, de la DOP Priorat i Ribera d'Ebre participaran en la IV Fira Intercomarcal de l'Oli que se celebrarà a Móra la Nova els propers 28 i 29 de gener.

Totes aquestes cooperatives competiran en un concurs d'oli que s'està consolidant i any rere any està guanyant reconeixement, al marge d’aquesta activitat la comissió organitzadora ha convidat enguany a la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda i també oferirà la possibilitat de participar en un curs de tast d’olis. Pascual Bellmunt és el director de la fira.

[escoltar tall de veu]

Respecte al concurs de l’oli, hi haurà dos premis per cada DOP i un premi per a la resta de l’oli que no pertany a cap DO que s'escollirà entre els guanyadors de les tres comarques. L'any passat va endur-se aquest guardó la Cooperativa Agrícola Serra d'Almos-Guiamets, de la Ribera d'Ebre.

[escoltar tall de veu]

En el marc de la fira, se celebrarà, igualment, un concurs d'alliolis, en què es valorarà el pes i l'aspecte de la salsa aconseguit en deu minuts. En aquest cas, els premis consistiran en 50, 36 i 24 euros.

L'últim dia de la fira també hi ha programat un esmorzar popular amb la típica clotxa, mitja hora abans; un berenar popular, a base de pa amb oli, sucre o sal, a les cinc de la tarda; i un tast-enquesta de diferents varietats d'oli d'oliva, un quart d'hora més tard.

GARCIA RECUPERA EL SEU PAS DE BARCA

L’ajuntament de Garcia ha tret a subhasta les obres del nou pas de barca sota un pressupost de licitació de quasi 123.000 €, que permetran que Garcia recuperi aquest servei.

El projecte del nou pas de barca de Garcia inclou la construcció de dues torres per subjectar els cables a banda i banda del riu. Per indicació de l’agencia catalana de l’aigua i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, el cable de la nova barca ha d’estar elevat 14 metres per damunt de l’aigua, la qual cosa va obligar en el seu moment a refer el projecte inicial i a adquirir una finca a l’altra part del riu per poder construir una de les torres.

Les obres permetran que el municipi de Garcia recuperi el seu pas de barca, tant per l’ús dels pagesos amb finques a l’altra banda del riu com per ús turístic, tenint en compte sobretot la connexió amb el camí de sirga que transcorre pel marge esquerre del riu en aquest punt i que es vol recuperar com a principal projecte turístic del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Francisco Acero és l’alcalde de Garcia.

[escoltar tall de veu]

El preu de licitació de les obres del nou pas de barca de Garcia és de quasi 123.000 €, i compten amb el finançament del departament de governació de la Generalitat, la diputació de Tarragona i el consell comarcal. Les previsions són que per l’estiu les obres estiguin ja executades.

dimecres, de gener 11, 2006

VISITA DE LA CONSELLERA MIERAS A MÓRA D’EBRE

La consellera de cultura Caterina Mieras es compromet a que el seu departament participi en el finançament de la rehabilitació del castell de Móra d’Ebre, un cop es disposi del pla director que s’ ha de redactar enguany i que ha de determinar les futures actuacions de consolidació i restauració.

La titular de cultura del govern català diu que el pla director servirà per marcar els temps.

[escoltar tall de veu]

Fins el moment el departament ha atorgat una subvenció de 18.000 € per a dur a terme la redacció d’aquest pla director que com dèiem ha d’estar enllestit per l’any vinent.

El consistori ha destinat part d'aquests diners a dur a terme una campanya d'excavació arqueològica. Aquesta intervenció, prèvia a la redacció del pla director, va iniciar-se al desembre i finalitzarà aquest mes.

Els resultats d'aquests treballs serviran per dissenyar el document, donat que permetran obtenir molta informació del castell i datar cronològicament les diferents fases de construcció d'aquesta fortalesa.

El regidor de cultura de Móra d’Ebre, Juanjo Duran parla de les diferents utilitats que es vol donar al castell.


[escoltar tall de veu]

La consellera Mieras també ha visitat les obres del futur arxiu comarcal que estan a punt d’acabar-se i que complint el calendari establert s’obrirà aquest mateix any segons ha confirmat el regidor Duran.

[escoltar tall de veu]

L’arxiu comarcal està construït en el vial pròxim a l’hospital de Móra d’Ebre i ocupa una superfície de 1500 m2. l’edifici te planta baixa i 3 pisos i en total 7 quilòmetres de prestatgeries. equipament, finançat totalment per la Generalitat, té un cost de 2.400.000
€.

EL CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA I LA GENERALITAT INVERTEIXEN PROP DE 30.000 € EN LA SENYALITZACIÓ DE 7 RUTES TURÍSTIQUES

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i el govern de la Generalitat han invertit prop de 30.000 € en la senyalització de set rutes turístiques situades al medi rural de la zona. Amb aquesta actuació han volgut potenciar unes rutes que transcorren pels municipis d’Ascó, Flix, Garcia, Móra d’Ebre, la Palma d’Ebre, Rasquera, Riba-roja d’Ebre i Tivissa.

La senyalització és el fruit d'un conveni de col·laboració interadministrativa signat pels ajuntaments d'aquestes poblacions, el consell comarcal de la Ribera d’Ebre i el departament de comerç, turisme i consum de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dos últims organismes són els encarregats del seu finançament: l'administració autonòmica paga el 45% del projecte, i l'ens comarcal, la resta. El projecte es completarà amb l'edició d'unes fitxes explicatives de cada itinerari que es distribuiran als diferents punts d'informació turística de la comarca.

D'aquesta manera, es tracta de donar a conèixer els visitants d'aquestes contrades unes rutes que en alguns casos sol coneixen els veïns dels pobles afectats. “Així es valoraran més i es posaran en actiu”, han assenyalat les mateixes fonts.

Els recorreguts corresponen, en concret, al camí de les Eroles i la vall de Sant Joan, a Flix; al camí dels Estoldrans - Ruta del Coll de la Creu, a la Palma d’Ebre; a la ruta de la font de la Caparrella - Ruta de la font de Viamà, a Rasquera; al camí de Sirga d’Ascó, a Móra d’Ebre; al camí de Gobians, a Garcia; a la Ruta de Modorres - vall de Velles, a Riba-roja d’Ebre; i a la Ruta de les Moles, a Tivissa.

El més conegut de tots és el de camí de Sirga. Aquest traçat preveu poder desplaçar-se per la vora del riu Ebre, de la mateixa manera que ho van fer durant segles els llaguts plens de mercaderies o de viatgers. Els altres senders també presenten atractius, tot i que fins ara han estat menys difosos.

Així, per exemple, la Ruta de la Palma d’Ebre condueix a un pi de 5,75 metres de circumferència que el converteixen en la soca més gruixuda de Catalunya en la seva espècie; així com a l'antic hostalet situat damunt el riu de la Cana, on sembla que s'hi allotjaven els traginers que transportaven el blat de les terres de l’Aragó i Lleida; i al mirador de la Peanya, on es practicava la tradicional caça de la barraca.

En la Ruta de Rasquera, d'altra banda, es pot veure 'la cabreta de la Caparrella', una cabra pintada a l'abric de la Caparrella que pertany a l'art rupestre llevantí, inclòs dintre de l'art de l'arc mediterrani de la península ibèrica, declarat per la Unesco patrimoni mundial de la humanitat, destaquen també els representants del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

A partir d'ara, els senderistes podran visitar els llocs d'interès d'aquests itineraris i dels abans esmentats, sense perdre's, seguint les indicacions dels senyals verds que es van col·locar a finals de 2005.

dimarts, de gener 10, 2006

CIGONYA NEGRA A SEBES

Una cigonya negra fa estada a Sebes més de 10 dies, en un fet insòlit i únic, en tractar-se d’una espècie feréstega socialment i en perill d’extinció a tot el món.

El coordinador de la reserva natural de Sebes, Pere Josep Jiménez considera extraordinari l’estada d’aquest exemplar de cigonya negra durant tants dies a la reserva que es podria haver sentit atreta, segons apunta, per l’aliment en abundància o la presència de cigonyes blanques.

[escoltar tall de veu]

La fundació territori i paisatge de Caixa Catalunya ja va anunciar mesos enrera el projecte de reintroducció d’aquesta espècie a Flix. Un projecte que segueix en peu pero que serà molt difícil de dur a terme per la raresa i peculiaritats d’aquesta espècie, però també per la dificultat de trobar una poblacio donant.

[escoltar tall de veu]

Actualment es calcula que la població mundial de cigonya negra esta entre 6 i 7 mil parelles reproductores de les quals entre 5 i 6 mil estan a Europa, 750 a Àsia i 200 a Sud-Àfrica. A la península ibèrica s’hi comptabilitzen uns 300 exemplars dels que un centenar hivernen a les zones d’aiguamolls del riu Guadalquivir.

dilluns, de gener 09, 2006

VALORACIÓ DE LA UNIÓ DE COMERCIANTS DE LA CAMPANYA DE NADAL I REIS

La Unió de Comerciants de Flix valora positivament el balanç comercial d’aquest Nadal i Reis a la vila. L’entitat ha sortejat avui mitjançant la ràdio el premi de la campanya de Nadal i Reis.

El nou president de la Unió de Comerciants ha destacat també la participació directa de l’entitat en els actes programats per aquestes festes i que es van concretar amb la cantada de nadales pel carrer a càrrec de l’orfeó i l’escola de música i l’actuació de les alumnes de l’escola de dansa Laura. Joan Domingo Guiu reconeix però que el fred va ser un factor en contra.

[escoltar tall de veu]

Pel que fa als resultats comercials de la campanya de Nadal i Reis, Guiu se sent moderadament satisfet tot i que reconeix la dificultat en que els clients no marxin a comprar fora. El nou president diu que caldrà buscar fórmules per incentivar la compra al comerç de Flix.

[escoltar tall de veu]

Aquest matí i a través de Ràdio Flix s’ha efectuat el sorteig del premi d’aquesta campanya de Nadal i Reis de la Unió de comerciants que va començar el dia 3 de desembre i que va acabar el 7 de gener. El premi consisteix en una estada en un balneari a l’Aragó.

CALENDARI DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER

L’institut Ramon Muntaner edita 1500 exemplars de calendaris del 2006 amb les activitats programades pels centres d’estudis associats. En total hi ha informació sobre una cinquantena de centres d’estudis de parla catalana.

La finalitat de la publicació no és altra que la de difondre les activitats programades per a cada mes d’aquests centres dels Països Catalans dedicats a l’estudi de la història i la divulgació cultural dins els àmbits local i comarcal, segons que explica la directora de l’institut, Carme Jiménez.

[escoltar tall de veu]

La distribució dels calendaris es fa a través dels mateixos centres d’estudis i també se’n fan arribar exemplars a biblioteques i universitats dels Països Catalans.